Emprenedors Lleida

Què busca un inversor o business angel?

2010-09-05T17:40:00.000+02:00

Durant HIT Barcelona vam tenir l'oportunitat d'escoltar importants homes i dones de negocis -i conversar amb algun d'ells-, com Verne Harnish, CEO de Gazelles Inc., Randy Komisar, de Kleiner, Perkins Caufield & Byers, Diana Frazier de Flag Ventures Capital, David Ladd , Inversor de Mayfield, entre otros, y ens van explicar què és el que busquen a l'hora d'invertir en una empresa

Què busquen els Inversors?

Jeff Fagnan: "Para empezar, buscamos una gran idea. Muchos dicen que no tomamos riesgos, sin embargo los Inversores somos los realistas. Sólo 10% de los inversores que invertimos en capital riesgo tenemos grandes retornos de inversión".

Randy Komisar: "Personas que puedan resolver problemas que todavía no existen. Además, buscamos que resuelvan grandes problemas, porque ésas son las ideas que tienen un gran retorno."

David Ladd: "Buscamos un emprendedor que tenga un gran equipo de especialistas con él. Creemos en equipos, no en una sóla persona." Fergal Mullen: "Ante todo buscamos un gran equipo con pasión y conocimiento, además, buscamos que ese equipo tenga un producto que aproveche una oportunidad de mercado que vaya a ocurrir pronto, no dentro de 2 años."

Quines són les errades més comuns que fan els emprendedors quan van a buscar inversors?

David Ladd: "El primer error es no ubicar bien el fondo de inversión correcto. No todos invierten en todo, hay inversores especialistas en tecnología, servicios, productos, medioambiente, etc."

Jeff Fagnan: "Un error muy común es llegar a la oficina y pedir hablar con un inversor. Nosotros tenemos una cantidad de filtros que la mayoría de los bancos no tienen. No puedes pretender llegar a la oficina y querer hablar con cualquiera, dentro de las sociedad de de capital riesgo cada partner tiene una especialidad."

David Ladd: "Es cierto, el campo de inversión está dominado por individuos especializados en algo en concreto, tienes que saber con quién hablar."

Diana Frazier: "Confundir un Business Plan con un Plan de Empresa y que te lo traten de decir en una reunión de 20 minutos."

Llavors, cal canviar el xip d'emprenedor a inversor…

David Ladd: "Es lo más aconsejable. No mires qué quieres tú, acuérdate que nosotros también estamos comprando algo, de esto, si la idea es buena, saldremos todos beneficiados. No te asustes por el tamaño de los egos de algunos inversores, pero sube la cabeza."
Què més haurien de tenir en compte els emprenedors?

Fergal Mullen: "Tengan claro que si nada más tienen una idea, o una empresa pequeña, o que todavía no factura, los inversores de capital riesgo no son vuestro target. Si están comenzando, busquen inversores de capital semilla (Seed Capital) o Business Angels. Otras fuentes de financiación muy apropiadas son los Fondos de inversión Regionales, los convenios universitarios o becas, así como las ayudas y fondos que destinan los gobiernos y las uniones económicas."
Randy Komisar: "No prepares un Business Plan de mil páginas. Por lo general queremos un Business Plan que represente la eficiencia del capital, no las proyecciones de ventas ni nada por el estilo. Es decir, no vengas diciendo que vas a tener un negocio con 1.000.000,00 de clientes de aquí a 2 años porque los mercados cambian, y los Business Plans deben cambiar con ellos."
Dave McClure: "¡Ten un buen Elevators Pitch! [és una síntesi de la idea de negoci o d'un producte que es pugui dir en poques paraules, o en menys d'un minut, a algú que et pugui ajudar, inversors, compradors,...] Si nos convences en un minuto de que: tu idea es importante, me dices qué harás con el dinero, cómo conseguirás un retorno importante, y estás orgulloso de tu proyecto, te darán la cita para una reunión más extensa."

Lleida Business Angels participarà al programa Ready for Equity!, organitzat per la EBAN

2010-09-05T18:08:00.000+02:00

Lleida Business Angels ha estat seleccionada per assistir els propers dies 21 i 22 de setembre a la primera Acadèmia Europea de Business Angels, que s'enmarca en un programa anomenat Ready for Equity. Aquest programa tincdrà lloc a la localitat hongaresa de Gyor, i allí tindrem ocasió de compartir jornades de formació especialitzada, sessions de networking i experiències pràctiques d'inversió amb una quarantena de xarxes de business angels de tota Europa agrupades dins la xarxa European Business Angel Association (EBAN).

Des de LLBA considerem que en un moment en el que en nostre país es presenten importants dificultats de finançament per les petites i mitjanes empreses, els contactes amb altres xarxes de business angel Europees, pot ajudar a atreure capital de més enllà de les nostres fronteres per a projectes lleidatans amb escalabilitat o o Pimes amb capacitat i vocació d'internacionalització.

En quins sectors inverteixen els business angels?

2010-09-05T18:06:00.000+02:00

En la edició del mes d'agost de la revista "Emprendedores" hi havia un article de 6 pàgines que parlava d'on inverteixen els Buiness Angels espanyols. Aquest serien els sectors més atractius, segons alguns dels Business Angels més destacats:

- Oci hiperrebaixat. "Són aquells models de negoci tipus Groupon, que agrupen compradors potencials, i envien una oferta a primera hora del matí, amb una proposta d'oci o de compra amb un 70% de descompte si ho compres o acudeixes aquell dia". Alguns exemples en són Grupalia, Qporama, Voyage-Privee, entre altres.

- Comparadors. Segons alguns inversors, les guies de comparadors d'oferta de productes o serveis tenen un futur enorme, "perque faciliten la presa de decisions i estalvien temps al consumidor, a més contribueixen a la transparència de la informació. Són serveis molt útils. Un comparador molt conegut és Trovit.es un comparador especialitzat en anuncis de treball, vehicles i vivendes. Un altre exemple, que a més ha iniciat recentment una campanya televisiva del comparador d'assegurances Rastreator.com.

- Mòbil-PC. Es tracta de traslladar tot el que pot fer un ordinador a una aplicació mòbil: publicitat, pagaments, escriptori, accès a continguts digitals, ibooks, continguts multimèdia,... a dispositius com els smartphones o l'Ipad. "És a dir, totes aquelles iniciatives que promoguin el desenvolupament d'aplicacions pels dispositius mòbils són molt atractives", segons l'inversor Luís Martín Cabiedes.

- Outlets online. Del tipus dels que es van posar de moda amb el iphone square, és a dir, sistemes de pagament de tarja de crèdit compatibles amb dispositius mòbils.

- Geolocalització. Segons Rodolfo Carpintier, fundador de www.dad.es, una bona aposta són els que ell anomena Negocis del Segle XXI, que solsament es poden fer a través d'internet, "perque en realitat no tenen una connotació física". Un dels que considera més interesants, és el dels sistemes de geolocalització, tan de persones, com de mercaderies i vehicles.

- Oci a la ciutat especialitzat per a nous segments de població. "S'està produint un retorn al lleure familiar o al focalitzat a un públic diferent". Com per exemple miniparcs no per a nens, sino per adults a través de l'esport o propostes diferents. O bé propostes de restauració i viatges per a públics específics (divorciats, singles,...).

- Xarxes Social especialitzades. Segons Juan Roure, director de la xarxa de business angels del IESE, hi ha oportunitats de negoci a xarxes socials especialitzades: com per exemple aquelles que ho són en música i entreteniment, com Papalog, o aquelles que van més enllà, com T-Reto, una xarxa social de continguts en forma de reptes i competicions online.

- Cupons online i sistemes de fidelització. Existeix un potencial important en l'adaptació del model dels cupons de descompte a través de plataformes online. "Per exemple, "si som 300 persones el dimarts, a tal cinema de la calle xxxx ens costa un euro a cadascun". Són models en els que tots guanyen: el cinema perque omple la sala un dia crític; els clients perque van al cinema més barat, i la plataforma perque s'emporta la comissió". Alguns exemples en són Qporama.com o ecupon.es, entre altres.

- Cloud Computing. "Tot el relacionat amb aplicacions que puguin treballar-se en xarxa té una gran acollida. Es fugeix de lo local, de la llicència individual". La essència de la seva filosofia es permetre en qualsevol lloc i moment accedir a l'escriptori, al disc dur i a tots els programes de gestió.

- Biotecnologia de la salut. Tot allò relacionat amb la salut humana i ramadera té molt eco, especialment aquells projectes que impliquin desenvolupament de tecnologia o fàrmacs destinats a evitar infeccions, protecció contra plagues. Però també sistemes de prevenció i detecció de dolències o enfermetats, com per exemple a través d'estudis del genoma de la persona.

- Distribució de patents. Expansió nacional o internacional d'empreses amb tecnologies o productes patentats o protegits per un secre industrial.

i aquests a continuació els afegeixo jo mateix:
- Biomassa i biodigestors. Dins de les energies renovables, un camp que troba especial acollida entre els inversors és el de la creació d'energia a partir de purins i biomassa, sobretot en aquelles zones més agrícoles o ramaderes, com o és Lleida. Una menció especial mereixen els biodigestors, aparells per depurar aquests purins que s'instal.len a les granjes i permeten la generació d'energia tan per consum propi com per la venda.

-Minieòlica. En els propers anys es preveu una notable expansió de la presència de molins de vent que generin energia minieòlica, en cases o granges de zones aïllades, pero també en les ciutats. La inversió en fabricants o desenvolupadors d'aquesta tecnologia, resulta d'interés pels BAs.

- Serveis adressats a persones d'edat avançada. Serveis de teledetecció de caigudes, o de monitorització de l'activitat diària, que permetin donar més seguretat i independència a persones d'edat avançada o mobilitat reduïda, i alhora, permetin fer un seguiment a l'usuari i al seu metge o familiars de la seva activitat diària, per afavorir estils de vida més actius i saludables.

- Alimentació de qualitat tipus gourmet. Són força atractives les empreses dedicades a la elaboració de menjars preparats, amb ingredients de la màxima qualitat, que suposin una alimentació sana i equilibrada, i a més, siguin saborosos i innovadors i simplifiquin la elaboració dels àpats, tan a casa com a la hosteleria. Aquestes empreses elaboren productes, que permeten que les persones que disposen de poc temps per elaborar els seus àpats a casa, puguin tenir una alimentació sana, saborosa i equilibrada. Una altra avantatja que aporten a hotels i restaurants, és poder elaborar menús i serveis de càtering o a la carta, amb gran qualitat, sense tenir un equip de professionals de cuina complert, permetent-los ser més competitius.

Avantatges d'invertir a través d'una xarxa de busness angels

2010-09-05T18:02:00.000+02:00

Un inversor té una gran quantitat d'oportunitats d'inversió al seu abast, i cada cop li resulta més fácil entrar i sortir de les seves inversions.

Pot invertir en fons d'inversió, escollir el tipus d'exposició, renta fixa, renta variable, mixtes, materies primeres, accions d'empreses cotizades, commodities, metalls preciosos (or, plata,...), ETFs, societats de capital risc, comptes remunerades en entitats financeres, deute public, deute corporatiu, inversions immobiliàries, actius alternatius (com obres d'art,...) i moltes altres. [En un proper post, inclouré una classificació dels actius d'inversió més exhaustiva].

La major part de les possibilitats d'inversió que hi ha al mercst són no productives, tenen carácter especulatiu, en definitiva no generen necessarisment riquesa, o ho fan en economies molt llunyanes, que o afecten el benestar de la comunitat on viu i treballa l'inversió en qüestió.

No obstant, la inversió en micro, petites, o mitjanes empreses o en projectes en estadi de pla d'empresa, al voltant del lloc on l'inversor viu i treballa, sí que permeten crear riquesa i benstar a la comunitat.

Ho fan, contribuint amb l'stock de capital privat existent (amb aquesta part de l'estalvi de l'inversor que inverteix en projectes emprenedors), a la concreció i posada en marxa de nous projetes empresarials innovadors. I això permet dinamitzar la economia local, facilitant que els emprenedors puguin iniciar els seus projectes. En un entorn de gran incertesa financera, el finançament bancari és molt difícil d'obtenir per l'emprenedor o grup d'emprenedors, si no s'aporten garanties reals o personals, i això no sempre és possible, ni recomanable.

No obstant, la inversió en forma de business angels és encara molt desconeguda al nostre país. `

Les xarxes de business angels venen a facilitar aquest procés, fent més visibles els projectes emprenedors, assessorant als equips emprenedors en tot el procés i oferint serveis als inversors que redueixen notablement el seu cost de transacció (en temps, i en recursos).

Aquestes serien algunes de les avantatges aportades per les xarxesde business angels als inversors:

- Co-invertir amb altres inversors. Les inversions de business angels, tenen aparellades un risc elevat, ja que s'entra en una companyia en l'estadi més inicial, el contrastar les opinions amb altres inversors, permet seleccionar els projectes amb més possibilitats d'èxit.
- Diversificar el risc entre diverses inversions. "No és el mateix ficar tots els ous en una mateixa cistella, que repartir-los en diferents, si una companyia no aconsegueix els objectius que s'esperaven d'ella, altres poden aconseguir l'èxit".
- Invertir conjuntament amb experts sectorials i aprendre d'ells. Invertir a través d'una xarxa de BAs, proporciona importants economies d'aprenentatge, accedint a metodologies, coneixements, competències, habilitats i experiència, dels altres membres del grup inversor.
- Reduir el temps necessari de recerca, fltre, selecció, d'analisi previ... Invertir en solitari té un cost transaccional elevat, advocats que redactin els acords entre els socis i els Estatuts, comptables i assessors que facin una Due Dilligence, i un cop invertit fer el seguiment de l'empresa. Per a qui tingui moltes ocupacions, invertir a través d'una xarxa de business angels, redueix aquesta feina i ho facilita.

Més endavant penjaré un post de les avantatges pels emprenedors que ofereixen les xarxes de business angels.

Conferència de Claude Rameau, a la AEBAN

2010-09-05T17:42:00.000+02:00

En el marc del HIT Barcelona i de l'assamblea de juny de la AEBAN, l'ex-president de France Angels, el Sr. Claude Rameau, imparteix una xerrada en la que desgrana el funcionment de France Angels, associació que agrupa les 75 xarxes de business angels existents a França.

Destaca que a France Angels existeixen grups que s'especialitzen en la inversió en diferents sectors, el que ells anomenen Sectorial Networks (SN). Actualment ja es troben en funcionament les següents agrupacions:

- Projectes de software (Logiciel).

- Projectes de tecnologies netes (Cleantech).

- Projectes de gestió de la salut (Healthcare Management).

- Projectes del sector agrícola (Agribusiness). On tracten temes com la distribució, organització, entre altres.

- Projectes del sector de la informació (Media).

i el darrer en incorporar-se ha estat una sectorial especialitzada en projectes en l'àmbit de l'esport.

També compten amb xarxes de business angels composades per antics alumnes de grans escoles de negocis i tecnològiques, i xarxes de grsns empreses.

En cada grup hi ha un líder de grup, generalment un empresari expert sectorial i un gestor (Group Manager), que en coordina el dia a dia.

També hi ha diferents categories de business angels.

1) Normal Business Angels: que inverteixen des de 5.000 fins a 100.000 euros per projecte.

2) Emprenedors en sèrie (Serial Entrepreneurs), tenen entre 35 i 40 anys, han estat exitosos en un àmbit molt específic i inverteixen entre 500k i 1 milió d'euros.

Rameau destaca també que a França la inversió privada en innovació i nous negocis està molt més desenvolupada que a altres països europeus com Espanya, entre altres degut a les polítiques Estatals d'impuls d'aquest àmbit des de principis dels 2000. Fonamentalment aquest impuls es concreta en:

- Promoció de la inversió privada a traves de campanyes de comunicació que creen interés en la inversió dels BAs i noves vocacions.

- Atorgar avantatges fiscals per les inversors dels business angels:

i) Per persones físiques. Posibilitat de creació d'una societat limitada simplificada, que dóna dret a deduccions sobre les quantitats invertides en l'impost de la renda i eximeix de tributació les plusvàlues per la venda de participacions estan exemptes.

ii) Atorgant bonificacions fiscals a través de vehicles d'inversió especials com Plans d'Estalvi en Accions (PEAs), Societats Unipersonal d'Inversions de Risc (SUIR), Fons de Mútues d'Innovació, entre altres.

- Promovent les xarxes de business angels acreditades, que presten serveis d'informació i acompanyament als business angels.

- Es creen fons públics que repliquen la inversió privada (Matching Funds). Doblant la inversió efectuada pels business angels.

Aquestes bonificacions es comencaran tímidament a aplicar a Espanya a partir de la declaració de la renda de l'any 2010, amb una bonificació del tram autonòmic de l'IRPF per inversions efectuades aquest 2010 per part de persones físiques, en empreses de nova creació que compleixin determinats requisits.

Entrevista a Francesc Riera - Emprenedor més enllà dels 70

2009-09-04T21:48:00.000+02:00

El que penso al veure'l per primer cop, és que en Francesc Riera no es jubilarà mai, al menys mentre tingui la salut i la energia per treballar, té 73 anys i cada dia segueix al peu del canó. Conserva l'esperit actiu d'un jove emprenedor. És prim i alt. Té una mirada cristal·lina, franca, i vesteix amb un toc d'elegància britànica. Aquests trets nòrdics conviuen sense traumes amb el seu tarannà rural.

Francesc m'acompanya a una de les sales de la primera planta. No hi ha dubte de que a Masia Salat, cada estància és un petit tresor. M'invita a un beure i ell mateix em serveix. Els anys i l'èxit no li han malversat el seu esperit generós i servicial. Quan s'asseu, és deixa envoltar per la serenitat. Sembla home que s'adapta bé a les circumstàncies, passant sense esforços del neguit de la feina a la afabilitat que requereix la nostra xerrada. Comença parlant del seu passat més llunyà.

Fotografia de Francesc Riera, a la sala amb el rerefons del mural dels prohoms lleidatans del restaurant Masia Salat

- "Del meu pare vaig captar les primeres lliçons de responsabilitat i compromís social. Una vegada, mentre pujàvem per la Clínica l'Aliança de Barcelona, es va oferir a pujar a un malalt, que els assistents havien deixat, perquè s'havia acabat la seva jornada laboral. Tenia la possibilitat de actuar o fer com qui no veu res, i ell actuava. Els veïns de Bellcaire, del que n'era alcalde, i productor i distribuidor de vins, li demanaven tot tipus de favors com petites reparacions domèstiques, perquè sabien que ho faria bé i no demanava res a canvi, més que amistat." Afegeix: "Cal agafar un equilibri entre quan pots ajudar i quan no, per sempre, sempre estar disponible per donar un consell, oferir una rialla o una salutació".

Aquelles lliçons paternals, combinades amb un profund sentit ètic i espiritual i un gran compromís social, tindran un viu reflex en tota la seva trajectòria empresarial. Si un analitza la vida de Francesc Riera, descobreix la seva inclinació pels projectes empresarials que sempre han deixat un llegat a la seva comunitat: com a President i directiu de la cooperativa COIBESA, com a director del casal de l'Espluga de Francolí, com a propietari de l'hotel Ducal de Montblanc i ara com a propietari del complex Masia Salat, Francesc Riera sempre ha buscat deixar un llegat als seus veïns i a la comunitat.

- "Quan vaig accedir a la direcció de COIBESA, a la cooperativa només treballaven tres dones cosint faldes. Cada una de les treballadores s'encarregava de tot el procés. Vaig pensar que cadascuna d'elles es podria especialitzar en una part del procés. I sense més ajut que la meva imaginació, vam crear, en una zona agrícola com la de Lleida, sense tradició industrial, ni experiència en el món tèxtil, una cadena de producció. Des de llavors l'empresa va pujar com l'escuma i en tres anys la xifra de treballadors va superar els 300. D'una producció ridícula vam passar a ser proveïdors per altres empreses com Loys. Al cap d'uns anys vam començar a fer estades en altres empreses, i vaig comprobar que la cadena de montatge que vam idear, no tenia res que envejar a les d'empreses com la Levi's en aquell moment".

Però tot no van ser flors i violes.

- "Amb la crisi del petroli de principis dels '70, la cooperativa va entrar en crisi i la cooperativa va entrar en un procès de declivi, que el va conduir a tenir que plegar, després d'uns anys de pèrdua constant de productivitat, i competència amb productes d’importació de més baix cost. Però durant tot aquell temps, vam anar destinant el quinze per cent dels beneficis a un dels projectes del que més m'enorgulleixo: el col·legi Urgell, Centre d'Estudis de Bellcaire".

Avui en dia encara hi és, ensenyant a 400 escolars amb mètodes innovadors, que engloben la ensenyança en el coneixement i la formació humana. Però el tancament de COIBESA no esgota la seva llista de moments de crítics.

- "Vam passar angusties econòmiques quan vaig engegar l'Hotel Ducal a Montblanc. Els clients entraven a comptagotes. Hi havia dies que no ingressàvem res. Va ser una prova dura. Allí vaig descobrir que el client s'aferra a unes costums que és molt difícil trencar i que només triomfa el que aguanta i utilitza l'imaginació. Els bancs no ens donaven préstec i vam tenir que adoptar mesures dràstiques, retallant despeses." La Lourdes (la seva dóna) va ser la primera disposada a sacrificar-se. "Si no ets valent, caus a la cuneta, caus de seguida".

I és que el sacrifici mutu es la clau del seu segon gran èxit: el matrimoni. De fet, les anècdotes més emotives sorgeixen quan parla de la seva dóna.

- "Les meves activitats empresarials m'absorbien tant, que una vegada vaig tenir un descuit imperdonable amb la meva dóna. Va ser un moment dramàtic i per resoldre-ho, li vaig oferir deixar-ho tot".

Amb aquelles actituds, la parella va deixar clar que el seu vincle afectiu estava per damunt de l'empresa. Això els va enfortir. En Francesc i la Lourdes no tenen fills. Però ell tracta als seus treballadors com si ho fossin.

- "A cada treballador nou no li engego el típic discurs d'un patró preocupat pel rendiment de la seva empresa. Li demano estima, solidaritat i respecte als seus companys. Al principi es sorprenen, però acaben comprenent la filosofia de la nostra empresa. Tots formem un equip i el treball no pot ser una obligació. Prendre decisions, sentir-se responsable, tenir una missió a la vida, afrontar reptes cada dia, són les receptes més adients per viure feliç i més temps" – i a fe de Déu que un s'ho creu si es fixa amb el seu exemple. "Veien un treballador d'una empresa, gairebé pots fer la mida del tarannà del seu cap." És tracta se'ns dubte d'un gran líder, que motiva als seus col.laboradors demanant-los que siguin "els números u en la seva feina", - pero si jo només sóc cambrera, li respon una nova, "doncs has d'intentar ser la millor cambrera del món".

De fet, un dels trets més destacables de Francesc Riera com emprenedor, és la seva extraordinària capacitat per fer-se ajudar, per crear un vincle afectiu amb els seus treballadors, proveïdors o clients. És un gran gestor de les persones, que veu els seus col.laboradors no com recursos humans, sinó com a persones úniques i irrepetibles per les que treballar a la seva empresa ha de ser una experiència positiva. "Estem més estona al treball que a casa. Hem de ser feliços al treball i no només a casa". S'enorgulleix de que els seus més de 60 treballadors tinguin tots un contracte fixe, i els seus encarregats portin tots més de 15 anys amb ell. "Cal saber escoltar els petits problemes, i atendre'ls sempre". En Francesc Riera sap imbuir un sentiment de solidaritat en els seus equips, no només es fa a través de la comunicació verbal, sino que també busca, fer-ho mitjançant el testimoni. "Ningú no marxa d'aquesta casa sense res. Quan entra algú a demanar menjar perque està necessitat, tots saben que m'ho han de comunicar a mi, perque jo directament vull sempre oferir-li a aquesta persona necessitada el menjar i el beure." A través del testimoni, comunica als treballadors de la casa la importància de la solidaritat i la necessitat que tots sàpiguem captar aquelles situacions que se'ns presenten per poder ser solidaris i ajudar. Tal i com el seu pare li havia fet captar a ell molts anys enrere. "Els nous treballadors es sorprenen quan els demano que m'agradaria que s'estimessin entre ells. Però després ve la reacció, i normalment és positiva. El client intueix el bon rotllo, i li agrada". També capta que les persones necessitem donar un sentit a la nostra vida i la nostra feina, desitgem capacitat de decidir, i com a propietari i cap, sempre actua facilitant-ho als seus treballadors. "La nostra empresa ha de ser com una empresa que cura, que aquelles persones que s'hagin sentit decebudes, enganyades en altres empreses, aquí tinguin un tracte diferent, i vegin el contrast. Per una persona a quui han enganyat en una feina o negoci, i que diu, jo no tornaré a confiar mai més en ningú, aquest contrast és com el que perd la vista i la torna a recuperar."

Durant la joventut, Francesc Riera es va interessar pel cooperativisme, en especial, pel model israelià dels Kibutz. Amb la maduresa prefereix el punt de vista japonès, on el vincle entre el treballador i l'empresa es més sòlid, gairebé espiritual.

I és que la veritable clau dels seus valors i principis resideix en la seva filosofia i actitud davant la vida.

- "Donar per rebre. Tots, d'una manera o altra estem lligats en aquest món. Qui dona sense exigir res a canvi, acaba rebent." I continua, "les reaccions positives al fet de donar o a actuar d'una manera justa, poden tornar al cap de molts anys", i fica l'exemple d'una família de Benicarló a la que va orientar molt bé en el seu camí direcció Andorra, quan regentava l'hotel Ducal de Montblanc, que quan 20 anys després es va tornar a trobar casualment aquelles persones en la venda d'una propietat familiar, li van acabar comprar. "Aquelles persones donaven una major credibilitat a les meves paraules, i veien amb més bons ulls la propietat que jo venia, quan van recordar aquell moment en els que els vaig atendre gentilment 20 anys enrera".

La voluntat del Francesc és la d'ajudar en la mesura que li sigui possible. Sap que, al final, les conductes retornen, com si fossin un implacable bumerang. Aquesta filosofia també l'aplica als seus negocis.

-"Jo no busco l'enriquiment a base de enganyar o enfonsar a l'altra part del negoci. Les clàusules s'han de redactar amb claredat, evitant malentesos amb paraules o frases que suscitin interpretacions diferents. Es tracta de trobar el punt d'equilibri i guanyar tots dos... De fet, jo sempre guanyo".

Jo sempre guanyo pot semblar la declaració supèrbia d'un empresari disposat a tot per obtenir el màxim benefici. Però, pronunciada pels llavis d'en Francesc, un comprèn el seu abast humil i noble.

- "Sempre guanyo en els negocis, perquè no tot el guany que s'obté és l'econòmic. També s'han de tenir en compte els amics i les experiències que un obté al engegar un nou tracte".

- "Abans de fer tractes amb algú, cal informar-se sobre l'historial d'aquella persona. I cal evitar les persones que hagin estat fàcils amb el litigi. A la vida no cal amargar-nos una part de la nostra existència amb litigis. Que quadrin els informes. Trobar una persona amb la qual fer un tracte, no és més que desenvolupar un repte, que en part és econòmic. Cal tractar amb persones que no primin la última pesseta, que sàpiguin ser amics. Sàpiguin partir-ho més que ser dusos. En les negociacions cal arribar a un punt mig, entre saber perdre i no perdre la persona. Quan jo ho vull tot, perdo l'amistat. En els negocis no hem de deixar mai de ser caballers".

- "Sempre s'equivoca la persona qque no juga net, la persona que prepara un programa per fotre als demés. Les empreses que actuen així, no tenen futur, a la llarga cauen".

Davant la meva pregunta sobre si l'èxit o la fortuna en el món de l'empresa pot crear enveges, comenta: "No tothom ens estima a la vida. Hi pot haver persones a qui els afecti el teu desenvolupament, els crei melancolia i faci gelosos. Heu d'evitar decepcionar-vos, demostrar humilitat i ser conscients que hi ha misèries humanes".

Quan és tracta d'aconsellar als joves, en Francesc no amaga res:

- "Tenir més en compte els valors i els sacrifici. Que no es tanquin en sí mateixos, que s'obrin quan necessitin ajut. Sempre hi haurà algú disposat a donar un cop de mà. Evidentment, el coneixement del negoci és una altra virtut. Mai s'ha d'oblidar que la oportunitat hi és, sempre i serà, inclosos aquests temps de crisi." Fica l'exemple de dues famílies de Bellcaire, pare, mare i 2 fills, cadascuna amb els mateixos 20 jornals de terra com a única propietat. Una d'aquestes famílies es rica i mai li falta de res, i l'altra sempre s'estan tirant els plats al cap. Es tracta de saber organitzar-se, planificar-se, reunir-se i preparar la feina... "A un jove li diria que aspiri a ser com aquella família de Bellcaire, que amb els mateixos mitjans són capaços de triomfar".

Li pregunto sobre que li diria a un jove que vulgués ser funcionari, i la seva resposta no em decepciona, "que sigui el millor funcionari del món, que estimi els demés i que pot fer la seva feina amb una rialla. No cal ser un déspota per fer la feina, o fer complir les normes, es pot ser flexible. Ha de primar més amb nosaltres la part humana, que la part de les lleis".

Gran aficionat al fútbol, en especial al FC Barcelona, sobre la gestió de l'equip per part de Guardiola afirma que "tindrà un èxit durador en funció de la capacitat de donar que tingui. No hauria de dormir, el dia que veu algú que està trist, o intueix que està trist. Ha de fer entendre als jugadors la seva estima. És molt difícil ser bondadós sol i tenir èxit, cal ser professional, el millor. La suma dels teus encerts amb la gent, va creant un poso i va elevant-te la gent i et dona èxit. I sobretot, no equivocar-se gaire".

Sobre la reacció davant d'un fracàs empresarial diu, "quan ens equivoquem, no tindríem que enfonsar-nos o deprimir-nos, no és un fracàs", i cita a l'escriptor Dale Carnegie, quan la vida et dona un llimó, procura fer una llimonada". I afegeix, "Saber tancar l'aixeta dels problemes és el gran repte de la nostra vida", i fica l'exemple d'un conegut pallasso català, que va fer de pallasso la tarda del mateix dia que va morir la seva mare. "Amb els fracassos, agafes rodatge, fortalesa, senzillesa...et predisposa a altres reptes. No tens temors. Quan has llaurat la terra, no en tens tant de temor".

Sobre l'educació actual afirma: "és massa memorística, on es demanen als joves dates massa perfectes, lliçons memoritzades... i això no té massa importància, equivocar-se d'una data, si els joves després no poden construir noves realitats amb les coses més inverosímils. Transformar l'entorn".

Sobre la situació econòmica actual, diu, "és una situació dolenta i molta gent les està passant morades, però al llarg d'una vida es tracta d'un moment puntual, i el recordarem com un hivern fred". Bé, un hivern fred anys enrere va matar algunes oliveres mil.lenàries del Parc Temàtic de l'Oli.

De fet, el Museu-Fundació Parc Temàtic de l'Oli que ell va concebre l'any 1989, i que ha anat creant i cuidant durant aquests 20 anys, és el seu altre gran llegat a la comunicat. Aquest mes de gener de 2009, ha trascendit, que Francesc Riera, cedeix aquest museu, el més visitat de les comarques de Lleida amb 60.000 visites anuals, a l'Ajuntament de Les Borges Blanques, sense demanar cap contrapartida a canvi.

En Francesc compara la oportunitat amb un bolet, perquè aquesta sorgeix en un moment determinant, i s'ha d'estar atent a ella, per no perdre-la de vista. "Hi ha persones que xafen el bolet, i altres, que veuen una petita elevació i saben veure el bolet. Hem d'estar molt atents, per trobar el bolet de la nostra vida. No trepitjar-lo. I recordar que sempre hi és". "La vida depen d'aquells instants de dir si, o dir no. No és necessari ser tant perspicaç. Hi ha un món que vol que el desenvolupem nosaltres".

Després d'invitar-me a un excel·lent àpat, s'acomiada amb un càlid somriure. En Francesc ha estat molt generós, dedicant més de quatre hores a la nostra conversa. Però, com ell afirma, qui dóna, acaba rebent, i em diu que avui ha guanyat un amic. I si, puc dir que l'ha guanyat.

Frases destacades:

"A la vida, no només hi ha lloc per un treball organitzat, sino que a més cal saber captar situacions on un ha d'actuar".

" En un nou projecte cal creure-hi, aguantar, no defallir".

"Cal buscar ser una empresa modèlica, no per orgull, no per competició, sino per nosaltres mateixos".

"Mai no he tingut por a obrir-me a la competència, i que vegin com treballem".

"Tinguem por de la persona que no és intel.ligent. Si us rodegeu de gent intel.ligent aconseguireu coses. Sapigueu-los deixar el seu entorn".

"Jo no puc guanyar més un any, si tots els que estan amb mi, no guanyen també més".

"He tingut facilitat d'entrar al món de les persones. Les miro als ulls. Jugo net, i no les enganyo".

"Sempre hi ha algo a descobrir, algú que ho farà brillar".

"Si, podem. Sempre".

Escrit per Joan Carles Piñol

Visita a Social Point SL

2009-12-16T18:47:00.000+01:00

16 de desembre de 2009

Visita a Social Point SL (www.socialpoint.es)

Social Point és una start-up catalana creada pels emprenedors Andrés Bou i Horació Martos. Les seves oficines estan al viver d’empreses de Barcelona Activa.

L’Andrés Bou és un emprenedor lleidatà de 24 anys, i amb l’Horaci Martos, són companys de llicenciatura en enginyeria informàtica per la UPC de Barcelona. Ambdos s’han diplomat en el Màster en Management per Emprenedors de l’Ecole de Management de Normandie.

Ambdos porten treballant en la iniciativa Social Point des de l’octubre de 2009, i actualment agrupen un total de 6 col.laboradors. Els dos emprenedors que amb les seves llargues jornades treballen per 2 o per 3, i que es dediquen al desenvolupament de nous jocs i a la gestió de l’empresa, un comercial, un dissenyador gràfic i dos programadors, i en breu, tenen previst incorporar un nou professional dedicat a l’administració de sistemes.

Actualment el finançament de Social Point ha estat a través de Founders, Family, Friends and Fools (les quatre Fs), i els emprenedors no descarten incorporar capital privat de Business Angels en el futur.

Social Point treballa en un mercat de recent creació, com són els jocs socials per xarxes socials, especialment per a Facebook, la xarxa social més important del planeta, amb prop de 400 milions d’usuaris registrats a finals de 2009, però també a través d’altres xarxes com MySpace. Per qui vulgui saber més d’aquesta indústria, el blog www.insidesocialgames.com és força interessant.

El seu primer gran èxit ha estat el joc Publistars, que ja ha rebut 1,3 milions de jugadors. Es tracta d’un concurs on el jugador competeix amb els seus amics, per demostrar qui sap més de publicitat. Es tracta de reconéixer anuncis publicitaris de la història de la comunicació audiovisual a Espanya i campanyes comunicatives o coneguts eslògans publicitaris de grans marques. En aquest breu espai de vida, Publistars ha estat nomenada la millor aplicació de parla hispana en el concurs organitzat per Facebook, Facebook Spanish Application Contest. Altres jocs desenvolupats per Social Point SL ho són el Social Pang, per exemple. En el futur Publistars, podria arribar fins i tot a fer el salt a les pantalles televisió, i de fer-ho seria una fita històrica, un concurs que ho seria simultàniament en directe a televisió, i a la internet, on els jugadors que juguin des de casa, podrien competir amb els de la televisió i optar a premis.

Els tres grans players d’aquesta indústria són Zynga, Rock You i Playfish. Les empreses del sector tenen un model de monetització de les seves aplicacions que està basat en l’oferiment de serveis Freemium de pagament, i la venda d’Items (com ho serien la venda de articles i monedes virtuals). La monetització de Publistars està basada en la publicitat de grans marques com Halcón Viajes, entre altres.

Es dóna la circumstància que la companyia Zynga monetitza millor els seus usuaris que el propi Facebook, i per aquest motiu Facebook està replantejant la seva relació amb els desenvolupadors d’aplicacions per a Facebook, de manera que el pastís dels ingressos, es reequilibri entre els desenvolupadors i el propi Facebook. Entre les principals mesures que Facebook ha posat en marxa amb aquest objectiu, han estat el servei aomenat Frosmo que comercialitza la moneda virtual amb la qual es poden adquirir aquests Items, el Frolar. El Frolar competeix amb les monedes virtuals creades pels propis desenvolupadors com el Playfish dollar, entre altres.

Zynga és una companyia té només 3 anys de vida, va ser fundada el juliol de 2007, però actualment està valorada segons alguns experts en ni més ni menys que 100.000 milions de dólars!! I preveu sortir a borsa durant l’any 2010. Un dels jocs de Zynga amb més èxit ha estat el conegut com la Granja (FarmVile), amb que compta actualment 72 milions d’usuaris actius mensuals. Aquest joc, competeix amb altres jocs de similars característiques desenvolupats per altres companyies, que han copiat la idea, com Farm Town, desenvolupat per Slashkey, amb 18 milions d’usuaris mensuals, PetVille, de la pròpia Zynga amb 12 milions d’usuaris mensuals, o jocs de temàtica similars com Country Story, desenvolupat per Playfish, amb 8 milions d’usuaris mensuals, o, en la seva nomenclatura en anglès, Monthly Active Users (MAU).

Jordi Monné, co-fundador de Jobsket

2010-01-22T00:35:00.000+01:00

Jordi Monné, co-fundador de Jobsket

Lleida, 19 de gener de 2009

Jordi Monné es va llicenciar en enginyeria informàtica per la Universitat de Lleida el 2008, i ha mostrat ràpidament el seu caràcter emprenedor, ja que després d’una experiència professional com a desenvolupador de software a l’empresa barcelonina Phone Learning, dedicada a l’ensenyança d’anglès a través d’un mètode de conversa telefònica guiada, l’estiu de 2009 va donar el salt a construir el seu propi projecte fundant Jobsket.com.

Jobsket es una aplicació web que et permet allotjar i publicar el teu CV a internet, ràpidament i sense omplir llargs formularis amb totes les teves dades. [Tasca que gairebé tothom que ja tingui el seu currículum entrat en un portal de selecció, descartaria fer de nou, a no ser que fos per una raó de pes.] D’aquesta manera, una de les principals innovacions introduides per Jobsket es troba que no requereix per part dels candidats omplir farragosos formularis per entrar les dades del seu currículum, com passa en altres serveis, sino que el candidat pot introduir el currículum ja redactat directament en qualsevol format (word, pdf, open office, etc). I un cop el candidat ha pujat el fitxer amb el seu CV, Jobsket s’encarrega de recomanar-li i enviar-li ofertes de treball relacionades amb el seu perfil, i fer-lo disponible a les empreses que cerquen candidats a través del portal. A més a més, el candidat pot fer disponible el seu CV a la seva pròpia pàgina web o blog, amb un widget que Jobsket li proporciona.

Una altra important innovació de Jobsket és la utilització d’un motor que utilitza tecnologia semàntica per analitzar el CV i detectar-ne les seves dades principals, com per exemple en quines ciutats ha treballat el candidat, que ha fet, quina experiencia té, en quins llocs de treball ha estat. Aquesta informació s’utilitza per enviar al candidat alertes amb ofertes de treball que s’ajustin al seu perfil, tan per experiència, com per salari desitjat. Així mateix, aquesta informació estarà disponible empreses que cerquen candidats. Adicionalment Jobsket permet importar les dades del candidat des de Linkedin o qualsevol altra web, que soporti el microformat hresume.

Un altre servei oferit pel portal Jobsket gira al voltant del mercat de treball i l’anàlisi de salaris. Jobkset facilita una eina que dóna al candidat una orientació del valor del seu CV al mercat de treball. Es a dir, en funció dels coneixements, anys d’experiència, habilitats,etc dóna al candidat una orientació sobre el valor del seu Currículum al mercat, en diferents ciutats i províncies espanyoles, i ho fa a partir de dades d’ofertes salarials per part d’empreses que cerquen candidats, extretes a partir de diferents portals de selecció de personal, per incrementar la mostra de dades. Aquesta eina, que com afirma Jordi Monné, de moment que no és perfecta (el seu objectiu es arribar a un +-15%), sí que dóna una orientació al candidat sobre aspectes com millorar el valor econòmic del seu Currículum o si s’ha oblidat quelcom important al Currículum. Jordi puntualitza que de moment, l’eina és més efectiva en professionals de l’àmbit de les tecnologies de la informació, on el valor de mercat d’un CV que domina de determinats llenguatges de programació (JAVA, PHP, RUBY,…), o tecnologies, presenta un valor econòmic més mesurable i concret, que no per perfils de CV més enfocats a la gestió o altres àmbits. Amb aquesta eina, Josket ofereix també dades estadístiques sobre els millors i pitjors salars, i posa a disposició gràfics que permeten trobar ràpidament els salaris destacats en cada criteri. Aquesta eina, ha de venir a donar a Josket d’una freqüent presència als mitjans de comunicació, ja que permet extreure’n diferents conclusions i estadístiques molt valorades pels propis mitjans de comunicació, que habitualment citen la font de la informació.

A través d’un núbol de tags, el candidat, així com l’empleador, poden destacar les principals dades del seu perfil, o la seva oferta de treball. El motor semàntic detecta automàticament les principals dades del Currículum, i fa una proposta de Tags a l’usuari, que aquest pot modificar. Així mateix, les cerques d’ofertes o candidats, es poden fer lliurement des del buscador, introduint directament el que es busca, ja sigui un cognom, una tecnologia, una empresa. A diferència d’altres plataformes, on la cerca està molt més acotada, en el cas de Jobsket, el motor de semàntica, permet fer recerques molt més afinades.

Donat que el servei de Jobsket és totalment gratuït pels candidats, el seu pla de negoci contempla que la seva font d’ingressos sigui l’oferiment de serveis a empreses a través SaaS, oferint la seva aplicació que permet la organització i data mining de la base de dades de currículums a tot tipus d’empreses. Una empresa, pot pujar els currículums que rep en qualsevol format, a una carpeta a la que hi té accès exclusiu, i el motor de cerca de Jobsket, li permet fer recerques avançades i millora el seu data mining, una eina molt bona per empreses que reben centenars de currículums.

Cal destacar que Jobsket va ser guardonada amb la beca Alzado.org l’any 2008, dotada amb una import de 3.000 euros. Alzado.org és un projecte creat pels fundadors de Panoramio.com, Eduardo Manchón i Joaquín Cuenca.

[Panoramio.com es un servei creat el 2005 que permet als usuaris compartir fotografies de paisatges i espais exteriors geolocalitzades a Google Earth, i que va ser adquirit el 2007 per Google, per una xifra que no ha estat desvetllada, pero que alguns experts xifren en entre 1,5 i 4 milions de dólars.]
La plataforma tecnològica de Jobsket, està orientada facilitar la selecció de personal, i està orientada a candidats, responsables de selecció de personal i empresaris.

Jobsket va ser creada el maig de 2009, per Jordi Monné, conjuntament amb dos emprenesdors més, el literenc Daniel Latorre, també diplomat en enginyeria tècnica informàtica per la Universitat de Lleida, i Martín Pérez, CEO de Jobsket. Martín havia treballat com arquitecte de software a Dublin per empreses dedicades al mercat FOREX, desenvolupant aplicacions de software pel canvi de divises estrangeres. Tot i els bons sous a la indústria de les TIC Irlandesa, va optar per deixar la seva feina i tornar a A Coruña per co-fundar Jobsket.

Una de les particularitats d’aquesta start-up, és que els seus tres fundadors, i alhora programadors de software i directius, treballen en xarxa des de diferents parts de l’Estat Espanyol, des de ciutats com Lleida, Saragossa i A Coruña.
Una de les avantatges d’aquesta forma de treball és que tots poden treballar des d’allí on desitgen, des de la seva pròpia ciutat, i fer-ho amb una despesa mínima, sense pagar lloguers elevats en edificis d’oficines que minvarien els ja limitats recursos amb els que compta tota start-up. Treballar d’aquesta manera, els obliga a mantenir uns horaris i una disciplina molt elevats, per poder coincidir tots tres en els mateixos horaris de treball i comunicar-se per correu electrònic, xat o Skype.

Tots tres comparteixen la mateixa formació i perfil, com a desenvolupadors de software, però la seva implicació a Jobsket va molt més enllà. I es que no dubten en ficar-se traje i corbata i ser els millors comercials de la seva empresa, entrant en contacte amb responsables de selecció d’empreses per oferir-los el seu servei de SaaS..

Jobsket ha estat llançat des d’inici en dos idiomes, castellà i anglès, pels mercats espanyol i irlandés, Jordi no amaga la seva ambició en que el projecte es pugui introduir en altres països i idiomes en el futur.

Sergio Calleja, CEO i fundador de la start-up BeeLoop, dedicada a la creació d’aplicacions per smartphones

2009-12-18T18:40:00.000+01:00

Lleida, 18 de desembre de 2009

Sergio Calleja, CEO i fundador de la start-up BeeLoop, dedicada a la creació d’aplicacions per smartphones

El Sergio va marxar de Lleida als 18 anys, per diplomar-se com a Tècnic Superior en Automatització Industrial. Amb posterioritat ha cursat diferents programes a d’especialització a ESADE, i posgraus a la UPC, i l’ICT. La seva carrera professional s’ha desenvolupat a Barcelona, però també a l’estranger, en països com Holanda.

Sergio va ser director de projectes a T-Systems, i el 2004 va fundar Beeloop. Inicialment el model de negoci de Beeloop era desenvolupar aplicacions per terminals de Personal Digital Assistant (PDA) del fabricant nordamericà Palm i també Pocket PC. No obstant, el fabricant Palm ha perdut any rera any vendes i quota mercat, i a més, han sortit al mercat nous sistemes operatius i terminals amb gran èxit de vendes, com l’Iphone o l’Ipod Touch d’Apple. El principal problema en aquell moment va ser la comercialització de les aplicacions, ja que les PDA i els Pocket PC no disposaven d’una botiga accessible des del mateix dispositiu, com el de les actuals (iPhone, Android, Samsung Bada) i resultava molt complexe fer arribar el producte als usuaris.

El 2009, Sergio Calleja ha reconduit el pla de negoci inicial de Beeloop, i ha desenvolupat un nou aplicatiu pel sistema operatiu Iphone OS i Google Android. Es tracta de guies de viatge de ciutat. Aquestes guies de viatge es poden descarregar gratuïtament als Iphones des de la botiga online d’Itunes, per les guies disponibles de ciutats del teu propi país (Itunes reconeix el país on està registrat el terminal, i permet la descàrrega gratuïta de les guies del propi pais de l’usuari), i ofereix un servei de descàrrega de pagament per les guies de viatge en ciutats d’altres països.

Es tracta de guies de viatge de la qualitat de Lonely Planet, Marco Polo o Trotamons, però que permeten el geo-posicionament, i que tenen un funcionament molt senzill a través de les pantalles tàctils o amb teclat dels smartphones. Aquestes guies, incorporen els principals Points of Interest (POIs) de cada ciutat, i són una excel.lent eina pel viatger, o per descobrir nous espais gastronòmics, o de conveniència a la pròpia ciutat o fent turisme.

Sergio aposta que la tercera revolució d’internet serà protagonitzada pels smartphones, o “telèfons intel.ligents”, tal i com la segona, anomenada web 2.0, i datada a partir del 2004, es va produir a partir d’una utilització d’internet amb eines que faciliten una major col.laboració i en el compartir entre usuaris espais, textos i vincles. En la opinió de Sergi, la mobilitat de l’accés a Internet, seran la base de la tercera revolució d’internet. Afegeix que les aplicacions de BeeLoop ja incorporen noves prestaciones sociales que permeten una interacció total per part dels usuaris amb les guies i en total alineació amb l’anomenada Web 2.0.

Els smartphones, són una evolució de les terminals mòbils “tontes”, que ens permeten trucar i mantenir una agenda de contactes i poca cosa més. Un smartphone en canvi és una eina similar a un ordinador personal que et permet per exemple baixar-te els correus electrònics, instal.lar programes de processament de dades, accedir a internet, o el geoposicionament via GPS, entre moltes altres funcions. En l’actualitat es considera que dels 1.000 milions de telèfons mòbils que es venen anualment al món, un 10%, o 100 milions són smartphones.

Els sistemes operatius més utilitzats pels telèfons intel.ligents són el Symbyan OS amb un 52% del mercat, el RIM Blackberry, amb un 16,6% del mercat, el Windows Mobile de Microsoft amb un 11,8%, l’Iphone OS d’Apple amb un 8,2% o l’Android de Google amb un 1% del mercat. Samsung està treient el seu propi sistema operatiu, el Bada.

Les guies de viatge de Beeloop estan desenvolupades per editors freelance de tot el món, que Beeloop selecciona a través de les ofertes que rep de la xarxa, i que molt sovint han editat les guies de viatge de la seva ciutat per altres editors. Beeloop, a diferència de Lonely Planet, no volca la guia tradicional, que es comercialitza en paper, en format digital, sino que considera que la mobilitat i el geoposicionament dels smartphones, permet un altre tipus de guies.

Sergi puntualitza que el model de negoci d’Apple amb l’IItunes, passa per que tot el que es comercialitzi a través de la seva botiga Itunes, Apple en rep una comissió de gestió del 20%, i que en molts serveis, quan són comercialitzats i facturats pel propi operador de telefonia, aquest rep una comissió d’entre el 17% i el 25% del preu que paga l’usuari final.

Li dóno la idea al Sergio, que Beeloop podria editar guies de museus i monuments de tot el món com el Prado, el Louvre o el Museu Picasso, per Iphone i Ipod Touch, convinant el mateix sistema alfanumèric que els museus utilitzen per les seves guies d’audio, però aportant imatges al tradicional àudio dels audifons dels museus, i enriquint aquests continguts. Em respon que la idea li agrada força, i que es tractaria d’un nou aplicatiu que podria aportar força valor afegit en una visita a un museu, i una nova via d’ingressos, tant pels museus, com per Beeloop. Jo reflexiono que des del meu parer una mancança dels audífons es que individualitzen molt la visita a un museu, i el visitant es concentra en seguir les explicacions del audífon, fent que la experiència no sigui tant grupal, com ho seria les explicasions a través d’un guia de grup, en canvi, una videoguia a través de Iphone o Google Android, permetria a les parelles o petits grups familiars seguir una visita guiada amb imatges i audio conjuntament a través més del seu propi smartphone.

Xavier Gabriel, emprenedor creatiu en sèrie.

2009-09-04T21:47:00.000+02:00

Sort, Lleida

Dissabte, 14 de febrer de 2009

Entre les empreses lleidatanes, la seva és una de les més conegudes arreu del món: La Bruixa d’Or. L’administració de loteria que ven més loteria de tota Espanya. I que com tots coneixem, no està situada al bell mig de Madrid o a les Rambles de Barcelona, sinó en un bonic poble del Pirineu Lleidatà de 2.373 habitants, segons la Wikipèdia, en una comarca de 7.500 habitants com el Pallars Sobirà.

Va dissenyar una de les primeres webs a Espanya, i avui en dia es manté en el rànquing de les més visitades, atraient tant a europeus i americans, com a milers de xinesos.

Ha creat una de les marques més valuoses del mercat. Té cinc llibres publicats i ha estat anomenat emprenedor de l’any per les millors revistes espanyoles de negocis. Les escoles de negocis IESE i ESADE, han escrit el seu cas empresarial d’èxit, per l’estudi per part de generacions d’estudiants de màrqueting nacionals i extrangers que passen per les seves prestigioses aules. Moltes cadenes internacionals han enviat els seus reporters per realitzar documentals sobre l’èxit d’aquesta administració de Loteria. Em mostra un vídeo, enregistrat i emés per una important cadena alemanya d’abast Federal que dedica a La Bruixa d’Or un ampli documental. És un home que dóna nombroses conferències, i que domina la tècnica del storytelling en l’àmbit empresarial i personal des de fa molts anys, tècnica que segons els experts ha estat una de les claus utilitzades en l’èxit arrollador d’Obama en les darreres eleccions presidencials als Estats Units.

Fins i tot nombrosos turistes japonesos, quan visiten Catalunya amb autocar i l’agenda atapeïda, inclouen la Bruixa d’Or com un dels seus destins preferits, ho puc comprovar en fotos d’autobusos plens d’orientals que hi ha en un plafó a la paret dels despatx. ¿Qui no ha vist mai el seu retrat amb el seu caràcterístic bigot, simpàtic, carismàtic i intrèpid, amb un havà als llavis assaborint la seva bona sort?

Aquest lleidatà respon al nom de Xavier Gabriel i em rep al seu despatx de la Bruixa d’Or. M’agrada el seu ordinador de taula, un Imac de 24 polzades, amb una pantalla un pel més gran que la de 17 polzades que tot just m’acabo de comprar i instal.lar a la taula del despatx. J Es nota que es un home a qui agrada la tecnologia, i el món d’internet, la cuidada web de la seva empresa i el seu blog personal http://www.xaviergabriel.com/ en són exemples.

La seva imatge pública és d’home creatiu i extravertit, i a l’ull de qui no està atent pot semblar que l’èxit li hagi arribat fruit de la bona sort. Però el que jo em trobo és un home treballador, tenaç, capaç de sortejar les adversitats, que estima la seva terra, el seu poble, amb la humilitat del qui ha començat de zero en diverses ocasions. Cordial, i atent em convida a un cafè servint-lo ell mateix.

I que ha buscat la seva bona sort. De fet el seu darrer llibre “Las 13 claves de la suerte” aconsegueix desgranar en 13 capítols com, per aconseguir la bona sort, cal no creure en la sort, sino en un mateix i en la pròpia intuició. De fet m’havia comprat el llibre per llegir-lo abans d’anar a veure’l i li demano que m’hi faci una dedicatòria.

A finals d’aquest any 2009 o a inicis del vinent, Xavier Gabriel es convertirà en el primer turista espanyol que visiti l’espai i en el primer astronauta català. Però la seva ment no para quieta i em parla de projectes ambiciosos, tots ells plens d¡idees originals, fora del comú, potser arriscades... Quan un les escolta dels seus llavis, pensa que aquest home intrèpid veu el món com si fos una història de ciència ficció escrita pel Juli Verne.

Sempre que engega un nou projecte té en compte l’opinió del seu entorn, però d’una forma peculiar.

- “Quan tinc una idea nova, el primer que faig es consultar-la a la meva dona i als més propers a mi. Si els hi sembla interessant, llavors la desestimo. Només quan la troben complexa, difícil i arriscada, és quan crec que he encertat”.

Originalitat, dificultat i atreviment són els eixos centrals de la seva filosofia. Li agrada navegar contra corrent. No és un empresari que aposta els seu temps i recursos a la opció més rentable, si no a la més agosarada, novedosa i excitant. La seva forma de viure al món ens la resumeix amb una visió al·legòrica.

- Podríem considerar que el món empresarial és com una carretera amb dos o tres carrils. Un és per als vehicles més lents, i per ell transiten els professionals, treballadors per compte aliena, o els funcionaris. Pel carril més veloç, passen els vehicles dels executius agressius o els empresaris de tota la vida. Tot i les diferències, els vehicles d’uns hi altres transiten per la mateixa carretera. Però hi ha una altra possibilitat, pels qui no gaudim de patrimoni familiar d’altres generacions, la possibilitat de sortir de la carretera i recórrer la selva que l’envolta. Pocs s’atreveixen a fer-ho, perquè no hi ha cap camí i falten els cartells indicadors. Allí tot és desconegut, incloent el destí. Els paranys són comuns i és fàcil caure en ells. A diferència de la carretera, no saps el que et pots trobar a l’endemà.

Aquesta és una forma al·legòrica d’explicar l’esperit emprenedor d’en Xavier. Mai tria el camí fàcil o previst. Sempre busca assolir noves fites. És un home independent, fet a sí mateix. No segueix cap patró preestablert, ni tan sols a l’hora de somiar.

- De la selva només se’n surt el que aprèn a enfrontar-se a les dificultats i resoldre-les.

Però, ¿que hi ha de positiu en caminar per la selva?

- Si te’n surts, pots arribar al final: un precipici des del qual s’obre una panoràmica excelsa. Has d’anar amb compte de no caure a l’ abisme. Si ho aconsegueixes, des de aquest lloc privilegiat pots admirar-ho tot (referint-se als seus èxits) i et sens un home lliure.

La opinió dels qui el desconeixen és que en Xavier Gabriel ha estat un home afortunat. Pensen que va tenir un cop de sort essent la seva administració agraciada amb la grossa de la loteria, ignorant el seu passat. En Xavier Gabriel s’ha arruïnat dues vegades i se n’ha sortit d’elles. És un experimentat inversor en borsa i, durant molts anys, ha dirigit empreses d’esports de risc.

Fa molts anys va veure baixar una barca de ràfting pel Noguera Pallaresa per primer cop, era encara un esport totalment desconegut a Espanya, als pocs dies, ja era als alps Italians, coneixent les primeres empreses del sector a Europa. Al cap de poques setmanes ja havia posat en marxa la primera empresa del sector del ràfting i els esports d’aventura a Lleida. Sense dubte es tracta d’un emprenedor energètic, ràpid, atrevit.

Com aficionat a la fotografia i al vídeo, ha produït documentals i anuncis publicitaris com el d’una coneguda marca de bosses d’aperitius, Matutano, amb el protagonista tirant-se en pònting des d’un pont del Pallars i agafant amb les mans i càmera al cap, la bossa d’snacks situada a peu de terra. De fet ell va promoure i construir el primer pont del Pallars d’ús exclusiu per activitats de pònting.

Anys enrere, casat i amb un fill de dos anys havia dimitit d’un confortable càrrec de director d’entitat bancària, per dedicar-se a la seva vida emprenedora.

Un home d’aventures que, com ell mateix afirma, coneix tan bé Veneçuela com Catalunya. I és que durant la seva etapa d’empresari productor de reportatges d’aventura, hi va passar llargues temporades, dedicades a la filmografia de reportatges d’aventura.

Com a inversor privat li agrada participar d’iniciatives on hi pugui imprimir el seu caràcter, cal que un projecte li resulti divertit i excitant, diferent i novedós, no oblidant mai, que un inversor té que buscar i aconseguir la rendibilitat per poder seguir invertint. Recordant la seva al.legoria anterior. “Un emprenedor té que cuidar-se de no caure pel precipici, cal que es mantengui i avanci en un complexe equilibri a dalt de la meseta selvàtica, caminant pel mateix vèrtix de l’abisme, un terreny difícil.”

Està disposat a volar per l’espai exterior des del desert del Mohabe, essent el primer català i espanyol en experimentar aquesta experiència com a turista. I es que no es tracta d’una experiència cara, sino molt rendible, perque els impactes comunicatius que ha rebut fins el moment, superen en valor de mercat, el cost del vaitge amb molt d’escreix. Però que sigui un lleidatà a qui agrada viatjar pel món, no té que portar a engany: treballa a diari des del seu despatx, a Sort, dissabtes inclosos, i això no ho canviaria per res del món. També té paraules per Lleida:

- Em sento lleidatà, del cap als peus. Em plauria contribuir en la promoció de les nostres terres.

És un home que des de tots els punts de vista, essent objectivament, ha aportat molt a les comarques de Lleida, als Pirineus i al seu poble Sort. I al que com a lleidatà, i emprenedor, hi tinc interés i reconeixement per les fites que ha anat aconseguint. I he de dir també, una sana curiositat per saber més dels seus projectes futurs. M’en desvetlla alguns, pero em demana que no els expliqui, ja que es presentaran durant els propers mesos. Es tracten sense dubte de projectes molt innovadors i atractius, algun dels quals poden aportar molt des del punt de vista turístic a les comarques de Lleida.

Ha assaborit l’èxit, però reconeix que com emprenedor, mai hi ha res garantit, i l’èxit i el fracàs són dues cares d’una mateixa moneda.

- És una llàstima que no hi hagi reconeixements per aquells empresaris que ho han intentat i han pogut fracassar a causa de circumstàncies adverses. Jo mateix ho he patit en dues ocasions. Començar de nou des de zero, és una dura experiència, que et fa més fort. El més important és conservar un esperit positiu, perseverar per trobar el propi camí.

I els errors?

- Si no t’equivoques, mai milloraràs. Dels errors he après molt. Sempre hi són i mai sabrem quin serà el pròxim. Quan hi ha una dificultat, s’ha de buscar la manera de superar-la i mai rendir-se. El veritable fracàs és no intentar-ho.

Una bona frase per enllestir l’entrevista. Després de tres hores de conversa, em dona la mà i m’acompanya a la porta. Em dono el gust d’elegir una frase original per acomiadar-me.

- Que tinguis un bon viatge espaial.