dijous 30 de setembre de 2010
divendres 24 de setembre de 2010
Entrevista amb Carlos Rivadulla: “Inventant la fregona 2.0”.
Estic molt content de parlar novament amb el Carlos Rivadulla. Ell va presentar el cas Ecofrego, juntament amb el seu germà Joan en el primer Fòrum Lleida Business Angels el desembre de 2008. Tot i haver presentat, no es trobaven en un procès de recerca de capital, ja que en aquell moment finançaven la start-up amb recursos dels emprenedors i de la família.
En acabar aquell Fòrum vam mantenir una conversa durant un sopar al Restaurant Genial de Lleida, amb en Carlos, en Joan, i un parell d’empresaris més de Lleida. Ells explicaven quina anava a ser la seva estratègia de llançament de Ecofrego, distribució, producte, pricing, producció,...
Passats gairebé dos anys des d’aquell moment, en que únicament comptaven amb poc més que la patent, el disseny del producte i una pàgina web, he de dir, que gran part de les previsions que tenien els germans Rivadulla sobre el desenvolupament d’Ecofrego s’estan complint.
En Carlos és advocat amb especialització en patents i marques, ha treballat per Clifford Chance durant els darrers 6 anys. I a més, ell és l’inventor de la galleda Ecofrego.
Per qui no conegui el producte, es tracta d’una galleda que separa l’aigua bruta de l’aigua neta, permetent fregar el terra amb aigua totalment neta. Si ens hi fixem, els que no tinguem el cubell de la fregona de tota la vida a casa, podem estar fregant amb aigua entervolida per haver escorregut la fregona. El cubell d’Ecofrego soluciona aquest problema.
El vostre cas és molt interessant per diverses raons.
- En primer lloc perque sou dos germans que heu decidit emprendre junts, i això no sempre és el més habitual…
Entre nosaltres dos hi ha una gran confiança, ens coneixem bé. i això és molt important per tirar endavant un repte complexe com una startup. Em considero molt afortunat de poder emprendre amb el meu germà. Les nostres formacions i formes de treballar són complementàries.
Si un dels dos fos metge de capçalera o oncòleg, seria difícil que puguèssim treballar en aquest projecte, pero en Juan va treballar a Nutrexpa i Chupa Chups a China i altres mercats asiatics, i jo, tot i que no coneixia aquest món, vin de l’àrea de patents i marques. És molt difícil tenir un dos en un.
[Els germans Rivadulla són de Lleida però viuen a Barcelona des de que van anar-hi per estudiar].
- Esteu innovant en un producte on s’havia innovat poc en els darrers cinquanta anys.
Efectivament, s’havien fet cubells més grans, en altres s’havien ficat rodetes, o un sistema per facilitar escórrer la fregona sense fer tanta força. Però tot i ser un producte del qual se’n venen uns 5 milions d’unitats a Espanya cada any, i 50 milions a tot el món, s’havia innovat poc.
- A més, cal dir que heu estat valents, ja que en lloc de vendre la patent a una gran multinacional, heu decidit fer empresa.
Doncs sí sempre em tingut aquesta vocació. Ens agrada fer empresa.
- Esteu tots dos treballant full-time a Ecofrego?
Doncs sí, el 15 de juliol passat va ser el meu darrer dia a Clifford Chance.
M’agrada una cita de Xavier-Sala i Martin, que critica l’immobilisme, ens hem de dedicar a això i també a altres coses.
Tot i això, continuo col.laborant com a extern amb despatxos d’advocats, fonamentalment per poder estar en forma com advocat, perque m’agrada, i perque ho puc necessitar per Ecofrego. Si el producte té èxit, hi haurà gent que pot volder copiar-lo o imitar-lo, i llavors haurem de defensar la patent, els dissenys o les marques.
- Quants integrants sou ara a l’equip Ecofrego?
Ara mateix som tres persones i estem a punt de contractar a més personal.
- Un producte com la galleda d’Ecofrego deu prestar-se a ser força mediàtic…
Doncs sí, ara precisament vinc d’una entrevista a Catalunya Ràdio amb el Manel Fuentes. També vam estar a TV3 a un reality sobre emprenedors que es va emetre el 2008. Són moltes les aparicions a mitjans de comunicació que han ajudat a donar a conéixer el producte. Aquest mateix estiu hem aparegut a la revista Emprendedores.
Tenim poc pressupost per fer publicitat de pagament. Però ens hem situat al folletó de Carrefour, que probablement té una tirada de 100.000 unitats, també hem estat en el catàleg d’una central de compres de ferreteria i drogueria. A vegades fins i tot el nostre distribuidor n’assumeix els costos.
També hem tingut presència en revistes professionals com ara Alimarket.
- He pogut comprobar que teniu una magnífica pàgina web, videos a Youtube i un grup d'Ecofrego al Facebook amb 367 membres en el moment de la entrevista [per qui vulgui veure'n els avanços]. Quina importància doneu a la presència de la marca en xarxes socials, fòrums a internet,...?
El producte ens estira molt, un cop està al canal el mes important és la visibilitat. Donat que avui per avui tenim uns recursos humans limitats. Em prioritzat treballar el canal i altres aspectes. Tot i així, tenim presència a Facebook amb un petit grup, i hem fet anuncis Facebook de manera anecdòtica per veure’n el funcionament.
- On fabriqueu?
Tenim tota la fabricació externalitzada, la galleda Ecofrego es fabrica a Espanya. I algun producte de qualitat el comprem a Itàlia, i altres es fabriquen a la Xina.
Nosaltres seguim el model de Nike, ens encarreguem del disseny, el màrketing i la marca, la resta ho externalitzem.
- Quin preu de venda té ara mateix la galleda.
Depenent de l’establiment està entre els 12 i els 15 euros.
- El vostre és un producte de drogueria i neteja de la llar,que competeix per estar als prestatges amb altres productes que porten més temps al lineal, com us ho feu per estar als prestatges.
Juan i jo portem el canal gran consum directament, súper-híper. Estem presents als hipermercats Carrefour, a Hipercor a Catalunya, Condis, Veritas. També estemen moltes cadenes regionals líder en un determinat àmbit geogràfic, on hi tenen una quota de mercat important. Per exemple Hermanos Álvarez compta amb 150 súpers a Andalusia, pels 15 hípers de Carrefour. O la cadena La Balear a les Illes Balears.
En el canal ferreteria-drogueria-basar, teníem fins fa uns mesos una distribuidor en exclusiva, però com no obtenia els resultats esperats, fa uns mesos hem signat amb Exlusivas Mauri,que pot ser que tingui el nostre producte en uns 150 establiments, tot i que no en tenim xifres. N’estem molt satisfets.
Molts amics ens envien fotos, mireu, el vostre producte està aquí i allà.
Fins i tot tenim tres empreses que es dediquen a la venda per internet, que tenen el nostre producte, són Ecotenda de Cervera, Olokuti i Actigreen de La Garrotxa.
[Per a qui pugui tenir interés en comprar la galleda des de casa, en Carlos confirma que la entrega és força ràpida].
- Com heu superat el fet de ser una empresa monoproducte?
Efectivament ser una empresa monoproducte podria ser un problema. I ho hem superant innovant i adquirint llicències d’altres productes per distribuir-los en exclusiva a Espanya.
Volem seguir el model de Nespresso, que ven cafeteres, però que fa el seu negoci dels consumibles.
Hem introduit fregones de microfibra, 2 bayetes, un pal d’alumini telescòpic, un detergent ecològic…
Per exemple a Veritas li hem començat a vendre un detergent ecològic, homologat per la UE, que compta amb el segell Ecolabel, és biodegradable, que fins ara només es venia al canal professional, el fabrica una empresa de Sabadell. També tenim un llimpiavidres i un producte per la neteja del bany.
Tenim clar que la galleda és el nostre buc insígnia, i ens ajuda a entrar, però la resta de productes ens donen rotació.
[Amb posteriorita a l'entrevista m'envia un correu amb nformació d’una conferència que tindrà lloc al Palau Robert de Barcelona amb títol “La fregona, una icona del disseny industrial espanyol”. Tot un tribut a un gran disseny espanyol].
Després de parlar amb el Carlos, em proposo que el proper cop que vagi a l’híper, faré una operació renove amb el cubell de la fregona de casa i em passaré a la fregona 2.0.
dijous 16 de setembre de 2010
Xerrada sobre "Oportunitats de negoci al voltant dels continguts digitals".
Alberto Abella, soci de Rooter analysis i coordinador del Libro Blanco del Software Libre i un dels referents a nivell d’Estat en les TIC, que ha publicat també el llibre ”OPORTUNIDADES DE NEGOCIO ALREDEDOR DE LOS CONTENIDOS DIGITALES”
La xerrada ha estat organitzada al CEEI Lleida, per Óscar Ortega, co-fundador de bTactic i Ricard Burballa de Ecogrup21.
Alberto ens proposa que entre tots els presents aportem comentaris sobre models de negoci al voltant dels continguts digitals.
Es treu el tema de dades com que Google té una quota de mercat a Espanya del 94%, xifra que en qualsevol altre mercat seria considerat monopol.lístic i l’empresa tindria sancions. El país Europeu on Google té menys quota de mercat és Txèquia, on té menys del 50% de quota en les cerques.
Sobre xarxes socials comenta que encara estan monetitzant molt poc els seus usuaris, per exemple Facebook amb 500 milions d’usuaris, seria la xarxa social líder (I si fos un país el tercer país del món), no obstant les seves vendes es situen únicament en 0,8€ per usuari a l’any. En canvi, My Space, tot i seguir una línea força decreixent del nombre d’usuaris, compta amb vendes publicitàries de 2,4€ per usuari a l’any.
Afirma que altres xarxes socials com Twitter, tot i tenir més de 114 milions d’usuaris, encara no tenen un model de negoci definit o explícit, i s’estan finançant mitjançat el capital privat aportat pels seus accionistes.
Es comenta que els Social Media modificaran la manera com es propaga la informació entre les persones, perque si el 2004, les manifestacions pels atentats de l’11M, es van fer per SMS, un mitjà que funciona 1 a 1, i té un cost economic, avui es farien a través de xarxes socials com per exemple Twitter, on un usuari té un centenary de followers I la informació es propaga a gran velocitat.
Diu que a nivell de negoci amb continguts digitals hi ha negoci amb les aplicacions que es comercialitzen a través de l’App Store d’Apple, o el Android Store de Google. S’indica que App Store va vendre per un import de 250 mio de dólars l’any 2009, que donat que els marges que cobra als desenvolupadors d’aplicacions es situen al voltant del 20% sobre el preu de venda, permet inferir que el volum de negoci per la venda d’aplicacions a través d’Apple es situà al voltant de 1.250 milions de dolars el 2009.
Es comenta que aquest Nadal de 2010 veurem un mínim de 8 gadgets similars a l’Ipad, però d’altres fabricants.
En relació a la venda de continguts digitals comenta el fet que Espanya no té massa crítica suficient per fer rendible alguns models de negoci, i fica com a exemple la venda de pel.lícules en streaming, on cap de les empreses espanyoles que operen amb aquest model és rendible.
La resposta a per què no funcionen, afirma que és l’escala, “Espanya és un país petit per aquest negoci, a 1,8€ de PVP per pel.lícula, s’aconsegueix poca facturació, tenint el compte el cost de mantenir un catàleg.”
A més afegeix, que “amb les noves pantalles de TV aquest servei ja estará integrat a la mateixa TV. I tots disosarem a casa un content store des de la mateixa televisió de casa. (será l’adéu definitiu als videoclubs).
Afegeix que un altra startup molt exitosa, com Spotify, també perd diners. I ho aclareix afegint que únicament el 5% dels usuaris són premium, la resta aprofiten l’streaming de música que ofereix, de manera gratuïta. A més, “el que aquesta empresa té que pagar a les discogràfiques és elevat”.
Es debat també sobre les causes per les quals no es millora ni millorarà la banda ampla a Espanya. Des del públic es culpa a Telefònica d’aquest problema, ja que s'afirma que aquesta empresa opta per no instal.lar més fibra òptica. I un assistent analitza les raons per les quals no ho fa, “principalment es degut a que un cop instal.lés la fibra òptica, com operador dominant, l’hauria d’obrir als seus competidors, permetent-los aprofitar-se d’una inversió en infrastructura que ella ha efectuat. Prefereix mantenir el model actual, i poc a poc anar asfixiant els seus competidors, de manera que en el futur, siguin empreses poc competitites i amb escassa possibilitat de fer inversions.”
Abella comenta que ha dut un estudi sobre l’estalvi que la introducció de les sales de telepresència I les videoconferències podrien produir a les administracions públiques, amb estalvi de desplaçaments. Han arribat a la conclusió que amb una inversió d’únicament 30 o 40 milions d’euros, les administracions públiques podries arribar a estalviar fins a 1.000 milions a l’any. Sobretot serien especialment útils en l’Administració de Justícia, la policia, etc.
A la pregunta de per què no es fa, respon que aquestes sales, per exemple en l’Administració de Justícia, les haurien de pagar amb el pressupost de Justícia, mentre que l’estalvi es produiria en el pressupost de la Policia, la Guardia Civil o els Mossos d’Esquadra, que reduirien els desplaçaments i les dietes per acompanyament de presos a declarar a judicis. Destaca que hi ha resistències a modificar la manera en que sempre s’han fet les coses.
La digitalització dels mitjans permet una llarga cua (Long Tail) als mitjans de comunicació de masses. Un grup de mitjans amb gran audiència (el 20% dels mitjans tindrien la majoria de la audiència), i en canvi, una llarga llista de mitjans amb una audiència molt més reduida.
S'afirma que la excessiva regulació al sector audiovisual a Europa, fa que per algo tan simple com llicenciar una sèrie de TV, sigui necessari gestionar amb tres organismes per país. Cosa que posa les coses difícils als operadors petits.
Sobre les societats gestores de la propietat intel.lectual, es destaca que hi ha països amb major diversitat d’entitats de gestió, i s’afirma que aquesta major competència beneficia el consumidor, a diferència que a Espanya, on hi ha una societat gestora amb posició dominant.
S’esmenta la dada que la segona indústria d’exportació dels EEUU són els continguts digitals, i ha estat el lobby dels continguts el que ha situate Joe Biden com a Vice-President dels EEUU.
La xerrada ha estat organitzada al CEEI Lleida, per Óscar Ortega, co-fundador de bTactic i Ricard Burballa de Ecogrup21.
Alberto ens proposa que entre tots els presents aportem comentaris sobre models de negoci al voltant dels continguts digitals.
Es treu el tema de dades com que Google té una quota de mercat a Espanya del 94%, xifra que en qualsevol altre mercat seria considerat monopol.lístic i l’empresa tindria sancions. El país Europeu on Google té menys quota de mercat és Txèquia, on té menys del 50% de quota en les cerques.
Sobre xarxes socials comenta que encara estan monetitzant molt poc els seus usuaris, per exemple Facebook amb 500 milions d’usuaris, seria la xarxa social líder (I si fos un país el tercer país del món), no obstant les seves vendes es situen únicament en 0,8€ per usuari a l’any. En canvi, My Space, tot i seguir una línea força decreixent del nombre d’usuaris, compta amb vendes publicitàries de 2,4€ per usuari a l’any.
Afirma que altres xarxes socials com Twitter, tot i tenir més de 114 milions d’usuaris, encara no tenen un model de negoci definit o explícit, i s’estan finançant mitjançat el capital privat aportat pels seus accionistes.
Es comenta que els Social Media modificaran la manera com es propaga la informació entre les persones, perque si el 2004, les manifestacions pels atentats de l’11M, es van fer per SMS, un mitjà que funciona 1 a 1, i té un cost economic, avui es farien a través de xarxes socials com per exemple Twitter, on un usuari té un centenary de followers I la informació es propaga a gran velocitat.
Diu que a nivell de negoci amb continguts digitals hi ha negoci amb les aplicacions que es comercialitzen a través de l’App Store d’Apple, o el Android Store de Google. S’indica que App Store va vendre per un import de 250 mio de dólars l’any 2009, que donat que els marges que cobra als desenvolupadors d’aplicacions es situen al voltant del 20% sobre el preu de venda, permet inferir que el volum de negoci per la venda d’aplicacions a través d’Apple es situà al voltant de 1.250 milions de dolars el 2009.
Es comenta que aquest Nadal de 2010 veurem un mínim de 8 gadgets similars a l’Ipad, però d’altres fabricants.
En relació a la venda de continguts digitals comenta el fet que Espanya no té massa crítica suficient per fer rendible alguns models de negoci, i fica com a exemple la venda de pel.lícules en streaming, on cap de les empreses espanyoles que operen amb aquest model és rendible.
La resposta a per què no funcionen, afirma que és l’escala, “Espanya és un país petit per aquest negoci, a 1,8€ de PVP per pel.lícula, s’aconsegueix poca facturació, tenint el compte el cost de mantenir un catàleg.”
A més afegeix, que “amb les noves pantalles de TV aquest servei ja estará integrat a la mateixa TV. I tots disosarem a casa un content store des de la mateixa televisió de casa. (será l’adéu definitiu als videoclubs).
Afegeix que un altra startup molt exitosa, com Spotify, també perd diners. I ho aclareix afegint que únicament el 5% dels usuaris són premium, la resta aprofiten l’streaming de música que ofereix, de manera gratuïta. A més, “el que aquesta empresa té que pagar a les discogràfiques és elevat”.
Es debat també sobre les causes per les quals no es millora ni millorarà la banda ampla a Espanya. Des del públic es culpa a Telefònica d’aquest problema, ja que s'afirma que aquesta empresa opta per no instal.lar més fibra òptica. I un assistent analitza les raons per les quals no ho fa, “principalment es degut a que un cop instal.lés la fibra òptica, com operador dominant, l’hauria d’obrir als seus competidors, permetent-los aprofitar-se d’una inversió en infrastructura que ella ha efectuat. Prefereix mantenir el model actual, i poc a poc anar asfixiant els seus competidors, de manera que en el futur, siguin empreses poc competitites i amb escassa possibilitat de fer inversions.”
Abella comenta que ha dut un estudi sobre l’estalvi que la introducció de les sales de telepresència I les videoconferències podrien produir a les administracions públiques, amb estalvi de desplaçaments. Han arribat a la conclusió que amb una inversió d’únicament 30 o 40 milions d’euros, les administracions públiques podries arribar a estalviar fins a 1.000 milions a l’any. Sobretot serien especialment útils en l’Administració de Justícia, la policia, etc.
A la pregunta de per què no es fa, respon que aquestes sales, per exemple en l’Administració de Justícia, les haurien de pagar amb el pressupost de Justícia, mentre que l’estalvi es produiria en el pressupost de la Policia, la Guardia Civil o els Mossos d’Esquadra, que reduirien els desplaçaments i les dietes per acompanyament de presos a declarar a judicis. Destaca que hi ha resistències a modificar la manera en que sempre s’han fet les coses.
La digitalització dels mitjans permet una llarga cua (Long Tail) als mitjans de comunicació de masses. Un grup de mitjans amb gran audiència (el 20% dels mitjans tindrien la majoria de la audiència), i en canvi, una llarga llista de mitjans amb una audiència molt més reduida.
S'afirma que la excessiva regulació al sector audiovisual a Europa, fa que per algo tan simple com llicenciar una sèrie de TV, sigui necessari gestionar amb tres organismes per país. Cosa que posa les coses difícils als operadors petits.
Sobre les societats gestores de la propietat intel.lectual, es destaca que hi ha països amb major diversitat d’entitats de gestió, i s’afirma que aquesta major competència beneficia el consumidor, a diferència que a Espanya, on hi ha una societat gestora amb posició dominant.
S’esmenta la dada que la segona indústria d’exportació dels EEUU són els continguts digitals, i ha estat el lobby dels continguts el que ha situate Joe Biden com a Vice-President dels EEUU.
dilluns 13 de setembre de 2010
Entrevista a José Miguel Pulido, co-fundador de Qporama
Entrevista a José Miguel Pulido, co-fundador de Qporama.
Divendres, 10 de setembre de 2010
José Miguel va néixer a Lleida el 1970, va estudiar l’EGB al l’Anexa masculina i el batxillerat al Institut Gili-i-Gaia de la ciutat. Estudia enginyeria de telecomunicacions a la UPC a Barcelona, llicenciant-se el 1995. L’any 1996 es casa, i un any després marxa als Estats Units acompanyat per la seva dona, amb una beca Balsells, per poder dur a terme un máster en Computing Engineering per la Universitat de Califòrinia a Irvine, graduant-se el 1998. Un cop acabat el màster, i amb una beca La Caixa s’especialitza en Electrical Engineering per la Universitat de Stanford, en un programa que és similar un doctorat pero enfocar a professionals que desitgen dedicar-se a la indústria i no a la docència.
Es gradua el 2000 i posteriorment s’incorpora com a enginyer a la startup RouteScience Technologies, creada uns mesos abans. El 2001 té la seva primera filla, estant encara vivint als Estats Units i el 2002 torna a Catalunya acompanyat de la seva família després de 6 anys de formació i experiència professional intensíssimes als Estats Units. Em conta l'anècdota, que la seva esposa, li expresa que no ha tingut lluna de mel, i ell li respon que sí, i que hi ha estat de sis anys de llunya de mel. A RouteScience Technologies hi van acabar invertint posteriormente alguns dels Venture Capitals més importants de Silicon Valley, com Seqouia i Benchmark (inversors de Google, Netscpe i Yahoo, entre altres).
Un cop a Barcelona, el seu amic David Masó li explica una idea que tenia respecte a l’eCouponing, un pla de negoci embrionari que conduiria a la creació el 2009 de Qporama, de la que tots dos son co-fundadors.
RouteScience Technologies acaba finalment en mans de la multinacional americana de les telecomunicacions Avaya, empresa per la qual treballa a Barcelona fins el 2009.
A partir d’aquí ens situem ja en el moment actual, en la seva experiència com co-fundador a Qporama.
Com veieu la situación econòmica espanyola, el sector de retail és un dels que ha acusat més la crisi econòmica?
Creiem que es tracta d’una situació de crisi més estructural que cojuntural, i que el sector del retail ha d’innovar, per atreure clients i ser capaç de retenir-los. Des de Qporama apostem per un concepte molt poderós, que és el que s’anomena online to offline, és a dir, el client realitza una recerca prèvia d’ofertes i preus a Internet, per prendre la seva decisió de compra a botigues offline. Aquí és on es situa Qporama.
Precisament acabo de veure dades sobre un estudi recent a EEUU per part de ABI Research, que comenta que el volum de negoci de la indústria del offertizing, [realitzar ofertes al consumidor final sobre comerç local], que estimen que aquesta industria tindrà un volum de mercat de 43 milions de dólars aquest any 2010, i que es preveu que arribi als 1.800 milions el 2015.
Des del meu punt de vista els principals reptes del retail són aconseguir Awareness [reconeixement de marca], i Repeat Business [fidelització del client].
Companyies com Groupon han tingut Èxit aconseguint awareness. I empreses com Qporama ens situem en la indústria de la fidelització, ajudant als retailers a fidelitzar els seus clients. [Aquí a Espanya tots dos segments de mercaT s’estan consolidant, i en el primer hi ha players com Groupalia, Offerum o Tuangou].
Li comento a en José Miguel que fa uns dies vaig assistir al First Tuesday Barcelona del mes de setembre, i allí l’inversor privat Rodolfo Carpintier, fundador de la Incubadora DAD, va manifestar que a Internet cal estar al top de la indústria per ser sostenible, o no s’està. En molts nínxols de mercat o estás entre els 10 primers a nivell mundial, o els 2 o 3 top players d’un país, o no ets competitiu.
És important estar en el top de la indústria, ja que si aconsegueixes major visibilitat, conseguiràs més serveis pels teus clients i seràs capaç d’aportar-li més valor. El percentatge de clients que responen a una oferta serà constant amb independència del nombre d’usuaris, pero a major nombre d’usuaris, aportaràs major resultats als teus clients. A més, un nombre major d’usuaris aixeca majors barreres d’entrada respecte possibles nous competidors .
Per arribar a nous clients i donar a conéixer el servei de Qporama, utilitzem eines com l’email marketing, prorames d’afiliació amb altres llocs web, introduint eines de web mòbil i geolocalització, etc. Pero un dels canals que millors resultats ens està donant és el canal que anomenem Grans Marques. Es tracta de realitzar campanyes de fidelització de productes de gran consum de grans empreses que habitualment fan grans campanyes de publicitat de tipus broadcast (TV, ràdio, etc), per beneficiar al petit retailer.
Per exemple, hem fet una campanya amb una farmacèutica que té un producte de tenyir del cabell, conjuntamente amb 1.800 farmàcies, que ha proporcionat importants descomptes al client final, i que ha arribat a 250.000 persones a tota Espanya, que s’han descarregat el cupó de descompte, i 150.000 que l’han utilitzat a l’establiment.
S’estima que a Espanya hi ha uns 2 milions d’Iphones i uns80 mil Ipads en circulació a setembre de 2010. Com afronteu el repte de la mobilitat a Qporama?
Creiem que la mobilitat es clau pel que comentàvem de online to offline. Això es pot fer assegut devant d’un ordenador al teu escriptori, pero també es pot fer aprofitant la mobilitat del client. Els sistemes de geolocalització i la cartografia dels smartphones o l’ipad permeten aprofitar al retailer la impulsivitat en la compra. I en aquest sentit abans d’acabar el 2010 preveiem tenir una aplicación per iphone.
Per exemple pel client WALA, que compta amb dues botigues, li estem desenvolupant una aplicación per a que els clients es registrin a les botigues estiguin on estiguin, i es puguin apuntar al sistema de fidelització propi de WALA, que es fa a través de Qporama.
Un altre exemple seria en el canal Farmàcia, en el qual estem creant en canal Promociones Farma, com a punt de reunió entre grans marques i farmàcies, i crear entre ambdos una situació de Win-Win. Les farmacèutiques tenen un punt de contacte a través del qual els seus comercials poden arribar amb facilitat a totes les farmàcies, i aquestes es poden beneficiar d’importants promocions i descomptes. Tot el sistema apuntarà a la Virtual Loyalty Card [tarjeta de fidelització] de les farmàcies.
Tornant ala vostra experiència com emprenedors, conjuntamente amb el teu soci David Masó. Com consideres que han de ser els equips emprenedors d’una startup per ser exitosos? Vosaltres teniu perfils similars, tots dos sou enginyers.
Per ser emprenedor cal tenir algunes característiques:
-
- Saber treballar de manera independent.
- Organitzar-te per tu mateix, ja que com emprenedor no et trobes cap dels procesos ja fet.
- Tenir una visió sobre el model de negoci i la indústria a la qual treballes.
- Capacitat técnica per gestionar i executar un determinat projecte.
- Una formació adequada.
I com a equip considero que és important complementareitat de carácter. David i jo tenim tots dos perfils molt creatius, per tant busquem incorporar a Qporama a persones de organització.
Ara mateix us trobeu en un procés de incorporació de Business Angels. Jo personalment vaig assistir a la vostra presentació a la xarxa de Business angels del IESE a Barcelona, i també vas presentar amb posterioritat en un fòrum de Lleida Business Angels. No et preguntaré per detalls d’aquesta primera ronda, ja que no la tens tancada, però com valores tot el procés.
Efectivament estem finalitzant la ronda amb inversors de diverses organitzacions, i esperem fer-ho abans de que acabi el mes. T’explicaré els detalls un cop ho tanquem.
Hem aconseguit l’interés dels inversors a través de comptar amb un equip compromés, amb capacitat ejecutiva i en un sector interessant.
Les postres raons per aceptar capital, van relacionades amb el que comentàvem abans. Sabem que tenim que estar entre el top players a Espanya i per fer-ho necessitem capital. D’aquest manera saixequen també barreres d’entrada, perque pocs dels players d’un nínxol de mercat són capaços d’aixecar capital.
La velocitat de creixement és imprescindible, i aquesta velocitat a la que es necessita créixer, no s’hi pot arribar amb els recursos que genera orgànicament la nostra activitat en l’estadi inicial, per això necessitem més recursos, i cobrirem aquesta primera ronda amb business angels.
diumenge 5 de setembre de 2010
Lleida Business Angels participarà al programa Ready for Equity!, organitzat per la EBAN
Lleida Business Angels ha estat seleccionada per assistir els propers dies 21 i 22 de setembre a la primera Acadèmia Europea de Business Angels, que s'enmarca en un programa anomenat Ready for Equity. Aquest programa tincdrà lloc a la localitat hongaresa de Gyor, i allí tindrem ocasió de compartir jornades de formació especialitzada, sessions de networking i experiències pràctiques d'inversió amb una quarantena de xarxes de business angels de tota Europa agrupades dins la xarxa European Business Angel Association (EBAN).
Des de LLBA considerem que en un moment en el que en nostre país es presenten importants dificultats de finançament per les petites i mitjanes empreses, els contactes amb altres xarxes de business angel Europees, pot ajudar a atreure capital de més enllà de les nostres fronteres per a projectes lleidatans amb escalabilitat o o Pimes amb capacitat i vocació d'internacionalització.
Des de LLBA considerem que en un moment en el que en nostre país es presenten importants dificultats de finançament per les petites i mitjanes empreses, els contactes amb altres xarxes de business angel Europees, pot ajudar a atreure capital de més enllà de les nostres fronteres per a projectes lleidatans amb escalabilitat o o Pimes amb capacitat i vocació d'internacionalització.
En quins sectors inverteixen els business angels?
En la edició del mes d'agost de la revista "Emprendedores" hi havia un article de 6 pàgines que parlava d'on inverteixen els Buiness Angels espanyols. Aquest serien els sectors més atractius, segons alguns dels Business Angels més destacats:
- Oci hiperrebaixat. "Són aquells models de negoci tipus Groupon, que agrupen compradors potencials, i envien una oferta a primera hora del matí, amb una proposta d'oci o de compra amb un 70% de descompte si ho compres o acudeixes aquell dia". Alguns exemples en són Grupalia, Qporama, Voyage-Privee, entre altres.
- Comparadors. Segons alguns inversors, les guies de comparadors d'oferta de productes o serveis tenen un futur enorme, "perque faciliten la presa de decisions i estalvien temps al consumidor, a més contribueixen a la transparència de la informació. Són serveis molt útils. Un comparador molt conegut és Trovit.es un comparador especialitzat en anuncis de treball, vehicles i vivendes. Un altre exemple, que a més ha iniciat recentment una campanya televisiva del comparador d'assegurances Rastreator.com.
- Mòbil-PC. Es tracta de traslladar tot el que pot fer un ordinador a una aplicació mòbil: publicitat, pagaments, escriptori, accès a continguts digitals, ibooks, continguts multimèdia,... a dispositius com els smartphones o l'Ipad. "És a dir, totes aquelles iniciatives que promoguin el desenvolupament d'aplicacions pels dispositius mòbils són molt atractives", segons l'inversor Luís Martín Cabiedes.
- Outlets online. Del tipus dels que es van posar de moda amb el iphone square, és a dir, sistemes de pagament de tarja de crèdit compatibles amb dispositius mòbils.
- Geolocalització. Segons Rodolfo Carpintier, fundador de www.dad.es, una bona aposta són els que ell anomena Negocis del Segle XXI, que solsament es poden fer a través d'internet, "perque en realitat no tenen una connotació física". Un dels que considera més interesants, és el dels sistemes de geolocalització, tan de persones, com de mercaderies i vehicles.
- Oci a la ciutat especialitzat per a nous segments de població. "S'està produint un retorn al lleure familiar o al focalitzat a un públic diferent". Com per exemple miniparcs no per a nens, sino per adults a través de l'esport o propostes diferents. O bé propostes de restauració i viatges per a públics específics (divorciats, singles,...).
- Xarxes Social especialitzades. Segons Juan Roure, director de la xarxa de business angels del IESE, hi ha oportunitats de negoci a xarxes socials especialitzades: com per exemple aquelles que ho són en música i entreteniment, com Papalog, o aquelles que van més enllà, com T-Reto, una xarxa social de continguts en forma de reptes i competicions online.
- Cupons online i sistemes de fidelització. Existeix un potencial important en l'adaptació del model dels cupons de descompte a través de plataformes online. "Per exemple, "si som 300 persones el dimarts, a tal cinema de la calle xxxx ens costa un euro a cadascun". Són models en els que tots guanyen: el cinema perque omple la sala un dia crític; els clients perque van al cinema més barat, i la plataforma perque s'emporta la comissió". Alguns exemples en són Qporama.com o ecupon.es, entre altres.
- Cloud Computing. "Tot el relacionat amb aplicacions que puguin treballar-se en xarxa té una gran acollida. Es fugeix de lo local, de la llicència individual". La essència de la seva filosofia es permetre en qualsevol lloc i moment accedir a l'escriptori, al disc dur i a tots els programes de gestió.
- Biotecnologia de la salut. Tot allò relacionat amb la salut humana i ramadera té molt eco, especialment aquells projectes que impliquin desenvolupament de tecnologia o fàrmacs destinats a evitar infeccions, protecció contra plagues. Però també sistemes de prevenció i detecció de dolències o enfermetats, com per exemple a través d'estudis del genoma de la persona.
- Distribució de patents. Expansió nacional o internacional d'empreses amb tecnologies o productes patentats o protegits per un secre industrial.
i aquests a continuació els afegeixo jo mateix:
- Biomassa i biodigestors. Dins de les energies renovables, un camp que troba especial acollida entre els inversors és el de la creació d'energia a partir de purins i biomassa, sobretot en aquelles zones més agrícoles o ramaderes, com o és Lleida. Una menció especial mereixen els biodigestors, aparells per depurar aquests purins que s'instal.len a les granjes i permeten la generació d'energia tan per consum propi com per la venda.
-Minieòlica. En els propers anys es preveu una notable expansió de la presència de molins de vent que generin energia minieòlica, en cases o granges de zones aïllades, pero també en les ciutats. La inversió en fabricants o desenvolupadors d'aquesta tecnologia, resulta d'interés pels BAs.
- Serveis adressats a persones d'edat avançada. Serveis de teledetecció de caigudes, o de monitorització de l'activitat diària, que permetin donar més seguretat i independència a persones d'edat avançada o mobilitat reduïda, i alhora, permetin fer un seguiment a l'usuari i al seu metge o familiars de la seva activitat diària, per afavorir estils de vida més actius i saludables.
- Alimentació de qualitat tipus gourmet. Són força atractives les empreses dedicades a la elaboració de menjars preparats, amb ingredients de la màxima qualitat, que suposin una alimentació sana i equilibrada, i a més, siguin saborosos i innovadors i simplifiquin la elaboració dels àpats, tan a casa com a la hosteleria. Aquestes empreses elaboren productes, que permeten que les persones que disposen de poc temps per elaborar els seus àpats a casa, puguin tenir una alimentació sana, saborosa i equilibrada. Una altra avantatja que aporten a hotels i restaurants, és poder elaborar menús i serveis de càtering o a la carta, amb gran qualitat, sense tenir un equip de professionals de cuina complert, permetent-los ser més competitius.
- Oci hiperrebaixat. "Són aquells models de negoci tipus Groupon, que agrupen compradors potencials, i envien una oferta a primera hora del matí, amb una proposta d'oci o de compra amb un 70% de descompte si ho compres o acudeixes aquell dia". Alguns exemples en són Grupalia, Qporama, Voyage-Privee, entre altres.
- Comparadors. Segons alguns inversors, les guies de comparadors d'oferta de productes o serveis tenen un futur enorme, "perque faciliten la presa de decisions i estalvien temps al consumidor, a més contribueixen a la transparència de la informació. Són serveis molt útils. Un comparador molt conegut és Trovit.es un comparador especialitzat en anuncis de treball, vehicles i vivendes. Un altre exemple, que a més ha iniciat recentment una campanya televisiva del comparador d'assegurances Rastreator.com.
- Mòbil-PC. Es tracta de traslladar tot el que pot fer un ordinador a una aplicació mòbil: publicitat, pagaments, escriptori, accès a continguts digitals, ibooks, continguts multimèdia,... a dispositius com els smartphones o l'Ipad. "És a dir, totes aquelles iniciatives que promoguin el desenvolupament d'aplicacions pels dispositius mòbils són molt atractives", segons l'inversor Luís Martín Cabiedes.
- Outlets online. Del tipus dels que es van posar de moda amb el iphone square, és a dir, sistemes de pagament de tarja de crèdit compatibles amb dispositius mòbils.
- Geolocalització. Segons Rodolfo Carpintier, fundador de www.dad.es, una bona aposta són els que ell anomena Negocis del Segle XXI, que solsament es poden fer a través d'internet, "perque en realitat no tenen una connotació física". Un dels que considera més interesants, és el dels sistemes de geolocalització, tan de persones, com de mercaderies i vehicles.
- Oci a la ciutat especialitzat per a nous segments de població. "S'està produint un retorn al lleure familiar o al focalitzat a un públic diferent". Com per exemple miniparcs no per a nens, sino per adults a través de l'esport o propostes diferents. O bé propostes de restauració i viatges per a públics específics (divorciats, singles,...).
- Xarxes Social especialitzades. Segons Juan Roure, director de la xarxa de business angels del IESE, hi ha oportunitats de negoci a xarxes socials especialitzades: com per exemple aquelles que ho són en música i entreteniment, com Papalog, o aquelles que van més enllà, com T-Reto, una xarxa social de continguts en forma de reptes i competicions online.
- Cupons online i sistemes de fidelització. Existeix un potencial important en l'adaptació del model dels cupons de descompte a través de plataformes online. "Per exemple, "si som 300 persones el dimarts, a tal cinema de la calle xxxx ens costa un euro a cadascun". Són models en els que tots guanyen: el cinema perque omple la sala un dia crític; els clients perque van al cinema més barat, i la plataforma perque s'emporta la comissió". Alguns exemples en són Qporama.com o ecupon.es, entre altres.
- Cloud Computing. "Tot el relacionat amb aplicacions que puguin treballar-se en xarxa té una gran acollida. Es fugeix de lo local, de la llicència individual". La essència de la seva filosofia es permetre en qualsevol lloc i moment accedir a l'escriptori, al disc dur i a tots els programes de gestió.
- Biotecnologia de la salut. Tot allò relacionat amb la salut humana i ramadera té molt eco, especialment aquells projectes que impliquin desenvolupament de tecnologia o fàrmacs destinats a evitar infeccions, protecció contra plagues. Però també sistemes de prevenció i detecció de dolències o enfermetats, com per exemple a través d'estudis del genoma de la persona.
- Distribució de patents. Expansió nacional o internacional d'empreses amb tecnologies o productes patentats o protegits per un secre industrial.
i aquests a continuació els afegeixo jo mateix:
- Biomassa i biodigestors. Dins de les energies renovables, un camp que troba especial acollida entre els inversors és el de la creació d'energia a partir de purins i biomassa, sobretot en aquelles zones més agrícoles o ramaderes, com o és Lleida. Una menció especial mereixen els biodigestors, aparells per depurar aquests purins que s'instal.len a les granjes i permeten la generació d'energia tan per consum propi com per la venda.
-Minieòlica. En els propers anys es preveu una notable expansió de la presència de molins de vent que generin energia minieòlica, en cases o granges de zones aïllades, pero també en les ciutats. La inversió en fabricants o desenvolupadors d'aquesta tecnologia, resulta d'interés pels BAs.
- Serveis adressats a persones d'edat avançada. Serveis de teledetecció de caigudes, o de monitorització de l'activitat diària, que permetin donar més seguretat i independència a persones d'edat avançada o mobilitat reduïda, i alhora, permetin fer un seguiment a l'usuari i al seu metge o familiars de la seva activitat diària, per afavorir estils de vida més actius i saludables.
- Alimentació de qualitat tipus gourmet. Són força atractives les empreses dedicades a la elaboració de menjars preparats, amb ingredients de la màxima qualitat, que suposin una alimentació sana i equilibrada, i a més, siguin saborosos i innovadors i simplifiquin la elaboració dels àpats, tan a casa com a la hosteleria. Aquestes empreses elaboren productes, que permeten que les persones que disposen de poc temps per elaborar els seus àpats a casa, puguin tenir una alimentació sana, saborosa i equilibrada. Una altra avantatja que aporten a hotels i restaurants, és poder elaborar menús i serveis de càtering o a la carta, amb gran qualitat, sense tenir un equip de professionals de cuina complert, permetent-los ser més competitius.
Avantatges d'invertir a través d'una xarxa de busness angels
Un inversor té una gran quantitat d'oportunitats d'inversió al seu abast, i cada cop li resulta més fácil entrar i sortir de les seves inversions.
Pot invertir en fons d'inversió, escollir el tipus d'exposició, renta fixa, renta variable, mixtes, materies primeres, accions d'empreses cotizades, commodities, metalls preciosos (or, plata,...), ETFs, societats de capital risc, comptes remunerades en entitats financeres, deute public, deute corporatiu, inversions immobiliàries, actius alternatius (com obres d'art,...) i moltes altres. [En un proper post, inclouré una classificació dels actius d'inversió més exhaustiva].
La major part de les possibilitats d'inversió que hi ha al mercst són no productives, tenen carácter especulatiu, en definitiva no generen necessarisment riquesa, o ho fan en economies molt llunyanes, que o afecten el benestar de la comunitat on viu i treballa l'inversió en qüestió.
No obstant, la inversió en micro, petites, o mitjanes empreses o en projectes en estadi de pla d'empresa, al voltant del lloc on l'inversor viu i treballa, sí que permeten crear riquesa i benstar a la comunitat.
Ho fan, contribuint amb l'stock de capital privat existent (amb aquesta part de l'estalvi de l'inversor que inverteix en projectes emprenedors), a la concreció i posada en marxa de nous projetes empresarials innovadors. I això permet dinamitzar la economia local, facilitant que els emprenedors puguin iniciar els seus projectes. En un entorn de gran incertesa financera, el finançament bancari és molt difícil d'obtenir per l'emprenedor o grup d'emprenedors, si no s'aporten garanties reals o personals, i això no sempre és possible, ni recomanable.
No obstant, la inversió en forma de business angels és encara molt desconeguda al nostre país. `
Les xarxes de business angels venen a facilitar aquest procés, fent més visibles els projectes emprenedors, assessorant als equips emprenedors en tot el procés i oferint serveis als inversors que redueixen notablement el seu cost de transacció (en temps, i en recursos).
Aquestes serien algunes de les avantatges aportades per les xarxesde business angels als inversors:
- Co-invertir amb altres inversors. Les inversions de business angels, tenen aparellades un risc elevat, ja que s'entra en una companyia en l'estadi més inicial, el contrastar les opinions amb altres inversors, permet seleccionar els projectes amb més possibilitats d'èxit.
- Diversificar el risc entre diverses inversions. "No és el mateix ficar tots els ous en una mateixa cistella, que repartir-los en diferents, si una companyia no aconsegueix els objectius que s'esperaven d'ella, altres poden aconseguir l'èxit".
- Invertir conjuntament amb experts sectorials i aprendre d'ells. Invertir a través d'una xarxa de BAs, proporciona importants economies d'aprenentatge, accedint a metodologies, coneixements, competències, habilitats i experiència, dels altres membres del grup inversor.
- Reduir el temps necessari de recerca, fltre, selecció, d'analisi previ... Invertir en solitari té un cost transaccional elevat, advocats que redactin els acords entre els socis i els Estatuts, comptables i assessors que facin una Due Dilligence, i un cop invertit fer el seguiment de l'empresa. Per a qui tingui moltes ocupacions, invertir a través d'una xarxa de business angels, redueix aquesta feina i ho facilita.
Més endavant penjaré un post de les avantatges pels emprenedors que ofereixen les xarxes de business angels.
Pot invertir en fons d'inversió, escollir el tipus d'exposició, renta fixa, renta variable, mixtes, materies primeres, accions d'empreses cotizades, commodities, metalls preciosos (or, plata,...), ETFs, societats de capital risc, comptes remunerades en entitats financeres, deute public, deute corporatiu, inversions immobiliàries, actius alternatius (com obres d'art,...) i moltes altres. [En un proper post, inclouré una classificació dels actius d'inversió més exhaustiva].
La major part de les possibilitats d'inversió que hi ha al mercst són no productives, tenen carácter especulatiu, en definitiva no generen necessarisment riquesa, o ho fan en economies molt llunyanes, que o afecten el benestar de la comunitat on viu i treballa l'inversió en qüestió.
No obstant, la inversió en micro, petites, o mitjanes empreses o en projectes en estadi de pla d'empresa, al voltant del lloc on l'inversor viu i treballa, sí que permeten crear riquesa i benstar a la comunitat.
Ho fan, contribuint amb l'stock de capital privat existent (amb aquesta part de l'estalvi de l'inversor que inverteix en projectes emprenedors), a la concreció i posada en marxa de nous projetes empresarials innovadors. I això permet dinamitzar la economia local, facilitant que els emprenedors puguin iniciar els seus projectes. En un entorn de gran incertesa financera, el finançament bancari és molt difícil d'obtenir per l'emprenedor o grup d'emprenedors, si no s'aporten garanties reals o personals, i això no sempre és possible, ni recomanable.
No obstant, la inversió en forma de business angels és encara molt desconeguda al nostre país. `
Les xarxes de business angels venen a facilitar aquest procés, fent més visibles els projectes emprenedors, assessorant als equips emprenedors en tot el procés i oferint serveis als inversors que redueixen notablement el seu cost de transacció (en temps, i en recursos).
Aquestes serien algunes de les avantatges aportades per les xarxesde business angels als inversors:
- Co-invertir amb altres inversors. Les inversions de business angels, tenen aparellades un risc elevat, ja que s'entra en una companyia en l'estadi més inicial, el contrastar les opinions amb altres inversors, permet seleccionar els projectes amb més possibilitats d'èxit.
- Diversificar el risc entre diverses inversions. "No és el mateix ficar tots els ous en una mateixa cistella, que repartir-los en diferents, si una companyia no aconsegueix els objectius que s'esperaven d'ella, altres poden aconseguir l'èxit".
- Invertir conjuntament amb experts sectorials i aprendre d'ells. Invertir a través d'una xarxa de BAs, proporciona importants economies d'aprenentatge, accedint a metodologies, coneixements, competències, habilitats i experiència, dels altres membres del grup inversor.
- Reduir el temps necessari de recerca, fltre, selecció, d'analisi previ... Invertir en solitari té un cost transaccional elevat, advocats que redactin els acords entre els socis i els Estatuts, comptables i assessors que facin una Due Dilligence, i un cop invertit fer el seguiment de l'empresa. Per a qui tingui moltes ocupacions, invertir a través d'una xarxa de business angels, redueix aquesta feina i ho facilita.
Més endavant penjaré un post de les avantatges pels emprenedors que ofereixen les xarxes de business angels.
Conferència de Claude Rameau, a la AEBAN
En el marc del HIT Barcelona i de l'assamblea de juny de la AEBAN, l'ex-president de France Angels, el Sr. Claude Rameau, imparteix una xerrada en la que desgrana el funcionment de France Angels, associació que agrupa les 75 xarxes de business angels existents a França.
Destaca que a France Angels existeixen grups que s'especialitzen en la inversió en diferents sectors, el que ells anomenen Sectorial Networks (SN). Actualment ja es troben en funcionament les següents agrupacions:
- Projectes de software (Logiciel).
- Projectes de tecnologies netes (Cleantech).
- Projectes de gestió de la salut (Healthcare Management).
- Projectes del sector agrícola (Agribusiness). On tracten temes com la distribució, organització, entre altres.
- Projectes del sector de la informació (Media).
i el darrer en incorporar-se ha estat una sectorial especialitzada en projectes en l'àmbit de l'esport.
També compten amb xarxes de business angels composades per antics alumnes de grans escoles de negocis i tecnològiques, i xarxes de grsns empreses.
En cada grup hi ha un líder de grup, generalment un empresari expert sectorial i un gestor (Group Manager), que en coordina el dia a dia.
També hi ha diferents categories de business angels.
1) Normal Business Angels: que inverteixen des de 5.000 fins a 100.000 euros per projecte.
2) Emprenedors en sèrie (Serial Entrepreneurs), tenen entre 35 i 40 anys, han estat exitosos en un àmbit molt específic i inverteixen entre 500k i 1 milió d'euros.
Rameau destaca també que a França la inversió privada en innovació i nous negocis està molt més desenvolupada que a altres països europeus com Espanya, entre altres degut a les polítiques Estatals d'impuls d'aquest àmbit des de principis dels 2000. Fonamentalment aquest impuls es concreta en:
- Promoció de la inversió privada a traves de campanyes de comunicació que creen interés en la inversió dels BAs i noves vocacions.
- Atorgar avantatges fiscals per les inversors dels business angels:
i) Per persones físiques. Posibilitat de creació d'una societat limitada simplificada, que dóna dret a deduccions sobre les quantitats invertides en l'impost de la renda i eximeix de tributació les plusvàlues per la venda de participacions estan exemptes.
ii) Atorgant bonificacions fiscals a través de vehicles d'inversió especials com Plans d'Estalvi en Accions (PEAs), Societats Unipersonal d'Inversions de Risc (SUIR), Fons de Mútues d'Innovació, entre altres.
- Promovent les xarxes de business angels acreditades, que presten serveis d'informació i acompanyament als business angels.
- Es creen fons públics que repliquen la inversió privada (Matching Funds). Doblant la inversió efectuada pels business angels.
Aquestes bonificacions es comencaran tímidament a aplicar a Espanya a partir de la declaració de la renda de l'any 2010, amb una bonificació del tram autonòmic de l'IRPF per inversions efectuades aquest 2010 per part de persones físiques, en empreses de nova creació que compleixin determinats requisits.
Destaca que a France Angels existeixen grups que s'especialitzen en la inversió en diferents sectors, el que ells anomenen Sectorial Networks (SN). Actualment ja es troben en funcionament les següents agrupacions:
- Projectes de software (Logiciel).
- Projectes de tecnologies netes (Cleantech).
- Projectes de gestió de la salut (Healthcare Management).
- Projectes del sector agrícola (Agribusiness). On tracten temes com la distribució, organització, entre altres.
- Projectes del sector de la informació (Media).
i el darrer en incorporar-se ha estat una sectorial especialitzada en projectes en l'àmbit de l'esport.
També compten amb xarxes de business angels composades per antics alumnes de grans escoles de negocis i tecnològiques, i xarxes de grsns empreses.
En cada grup hi ha un líder de grup, generalment un empresari expert sectorial i un gestor (Group Manager), que en coordina el dia a dia.
També hi ha diferents categories de business angels.
1) Normal Business Angels: que inverteixen des de 5.000 fins a 100.000 euros per projecte.
2) Emprenedors en sèrie (Serial Entrepreneurs), tenen entre 35 i 40 anys, han estat exitosos en un àmbit molt específic i inverteixen entre 500k i 1 milió d'euros.
Rameau destaca també que a França la inversió privada en innovació i nous negocis està molt més desenvolupada que a altres països europeus com Espanya, entre altres degut a les polítiques Estatals d'impuls d'aquest àmbit des de principis dels 2000. Fonamentalment aquest impuls es concreta en:
- Promoció de la inversió privada a traves de campanyes de comunicació que creen interés en la inversió dels BAs i noves vocacions.
- Atorgar avantatges fiscals per les inversors dels business angels:
i) Per persones físiques. Posibilitat de creació d'una societat limitada simplificada, que dóna dret a deduccions sobre les quantitats invertides en l'impost de la renda i eximeix de tributació les plusvàlues per la venda de participacions estan exemptes.
ii) Atorgant bonificacions fiscals a través de vehicles d'inversió especials com Plans d'Estalvi en Accions (PEAs), Societats Unipersonal d'Inversions de Risc (SUIR), Fons de Mútues d'Innovació, entre altres.
- Promovent les xarxes de business angels acreditades, que presten serveis d'informació i acompanyament als business angels.
- Es creen fons públics que repliquen la inversió privada (Matching Funds). Doblant la inversió efectuada pels business angels.
Aquestes bonificacions es comencaran tímidament a aplicar a Espanya a partir de la declaració de la renda de l'any 2010, amb una bonificació del tram autonòmic de l'IRPF per inversions efectuades aquest 2010 per part de persones físiques, en empreses de nova creació que compleixin determinats requisits.
Què busca un inversor o business angel?
Durant HIT Barcelona vam tenir l'oportunitat d'escoltar importants homes i dones de negocis -i conversar amb algun d'ells-, com Verne Harnish, CEO de Gazelles Inc., Randy Komisar, de Kleiner, Perkins Caufield & Byers, Diana Frazier de Flag Ventures Capital, David Ladd , Inversor de Mayfield, entre otros, y ens van explicar què és el que busquen a l'hora d'invertir en una empresa
Què busquen els Inversors?
Jeff Fagnan: "Para empezar, buscamos una gran idea. Muchos dicen que no tomamos riesgos, sin embargo los Inversores somos los realistas. Sólo 10% de los inversores que invertimos en capital riesgo tenemos grandes retornos de inversión".
Randy Komisar: "Personas que puedan resolver problemas que todavía no existen. Además, buscamos que resuelvan grandes problemas, porque ésas son las ideas que tienen un gran retorno."
David Ladd: "Buscamos un emprendedor que tenga un gran equipo de especialistas con él. Creemos en equipos, no en una sóla persona." Fergal Mullen: "Ante todo buscamos un gran equipo con pasión y conocimiento, además, buscamos que ese equipo tenga un producto que aproveche una oportunidad de mercado que vaya a ocurrir pronto, no dentro de 2 años."
Quines són les errades més comuns que fan els emprendedors quan van a buscar inversors?
David Ladd: "El primer error es no ubicar bien el fondo de inversión correcto. No todos invierten en todo, hay inversores especialistas en tecnología, servicios, productos, medioambiente, etc."
Jeff Fagnan: "Un error muy común es llegar a la oficina y pedir hablar con un inversor. Nosotros tenemos una cantidad de filtros que la mayoría de los bancos no tienen. No puedes pretender llegar a la oficina y querer hablar con cualquiera, dentro de las sociedad de de capital riesgo cada partner tiene una especialidad."
David Ladd: "Es cierto, el campo de inversión está dominado por individuos especializados en algo en concreto, tienes que saber con quién hablar."
Diana Frazier: "Confundir un Business Plan con un Plan de Empresa y que te lo traten de decir en una reunión de 20 minutos."
Llavors, cal canviar el xip d'emprenedor a inversor…
David Ladd: "Es lo más aconsejable. No mires qué quieres tú, acuérdate que nosotros también estamos comprando algo, de esto, si la idea es buena, saldremos todos beneficiados. No te asustes por el tamaño de los egos de algunos inversores, pero sube la cabeza."
Què més haurien de tenir en compte els emprenedors?
Fergal Mullen: "Tengan claro que si nada más tienen una idea, o una empresa pequeña, o que todavía no factura, los inversores de capital riesgo no son vuestro target. Si están comenzando, busquen inversores de capital semilla (Seed Capital) o Business Angels. Otras fuentes de financiación muy apropiadas son los Fondos de inversión Regionales, los convenios universitarios o becas, así como las ayudas y fondos que destinan los gobiernos y las uniones económicas."
Randy Komisar: "No prepares un Business Plan de mil páginas. Por lo general queremos un Business Plan que represente la eficiencia del capital, no las proyecciones de ventas ni nada por el estilo. Es decir, no vengas diciendo que vas a tener un negocio con 1.000.000,00 de clientes de aquí a 2 años porque los mercados cambian, y los Business Plans deben cambiar con ellos."
Dave McClure: "¡Ten un buen Elevators Pitch! [és una síntesi de la idea de negoci o d'un producte que es pugui dir en poques paraules, o en menys d'un minut, a algú que et pugui ajudar, inversors, compradors,...] Si nos convences en un minuto de que: tu idea es importante, me dices qué harás con el dinero, cómo conseguirás un retorno importante, y estás orgulloso de tu proyecto, te darán la cita para una reunión más extensa."
Què busquen els Inversors?
Jeff Fagnan: "Para empezar, buscamos una gran idea. Muchos dicen que no tomamos riesgos, sin embargo los Inversores somos los realistas. Sólo 10% de los inversores que invertimos en capital riesgo tenemos grandes retornos de inversión".
Randy Komisar: "Personas que puedan resolver problemas que todavía no existen. Además, buscamos que resuelvan grandes problemas, porque ésas son las ideas que tienen un gran retorno."
David Ladd: "Buscamos un emprendedor que tenga un gran equipo de especialistas con él. Creemos en equipos, no en una sóla persona." Fergal Mullen: "Ante todo buscamos un gran equipo con pasión y conocimiento, además, buscamos que ese equipo tenga un producto que aproveche una oportunidad de mercado que vaya a ocurrir pronto, no dentro de 2 años."
Quines són les errades més comuns que fan els emprendedors quan van a buscar inversors?
David Ladd: "El primer error es no ubicar bien el fondo de inversión correcto. No todos invierten en todo, hay inversores especialistas en tecnología, servicios, productos, medioambiente, etc."
Jeff Fagnan: "Un error muy común es llegar a la oficina y pedir hablar con un inversor. Nosotros tenemos una cantidad de filtros que la mayoría de los bancos no tienen. No puedes pretender llegar a la oficina y querer hablar con cualquiera, dentro de las sociedad de de capital riesgo cada partner tiene una especialidad."
David Ladd: "Es cierto, el campo de inversión está dominado por individuos especializados en algo en concreto, tienes que saber con quién hablar."
Diana Frazier: "Confundir un Business Plan con un Plan de Empresa y que te lo traten de decir en una reunión de 20 minutos."
Llavors, cal canviar el xip d'emprenedor a inversor…
David Ladd: "Es lo más aconsejable. No mires qué quieres tú, acuérdate que nosotros también estamos comprando algo, de esto, si la idea es buena, saldremos todos beneficiados. No te asustes por el tamaño de los egos de algunos inversores, pero sube la cabeza."
Què més haurien de tenir en compte els emprenedors?
Fergal Mullen: "Tengan claro que si nada más tienen una idea, o una empresa pequeña, o que todavía no factura, los inversores de capital riesgo no son vuestro target. Si están comenzando, busquen inversores de capital semilla (Seed Capital) o Business Angels. Otras fuentes de financiación muy apropiadas son los Fondos de inversión Regionales, los convenios universitarios o becas, así como las ayudas y fondos que destinan los gobiernos y las uniones económicas."
Randy Komisar: "No prepares un Business Plan de mil páginas. Por lo general queremos un Business Plan que represente la eficiencia del capital, no las proyecciones de ventas ni nada por el estilo. Es decir, no vengas diciendo que vas a tener un negocio con 1.000.000,00 de clientes de aquí a 2 años porque los mercados cambian, y los Business Plans deben cambiar con ellos."
Dave McClure: "¡Ten un buen Elevators Pitch! [és una síntesi de la idea de negoci o d'un producte que es pugui dir en poques paraules, o en menys d'un minut, a algú que et pugui ajudar, inversors, compradors,...] Si nos convences en un minuto de que: tu idea es importante, me dices qué harás con el dinero, cómo conseguirás un retorno importante, y estás orgulloso de tu proyecto, te darán la cita para una reunión más extensa."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)