Sort, Lleida
Dissabte, 14 de febrer de 2009
Entre les empreses lleidatanes, la seva és una de les més conegudes arreu del món: La Bruixa d’Or. L’administració de loteria que ven més loteria de tota Espanya. I que com tots coneixem, no està situada al bell mig de Madrid o a les Rambles de Barcelona, sinó en un bonic poble del Pirineu Lleidatà de 2.373 habitants, segons la Wikipèdia, en una comarca de 7.500 habitants com el Pallars Sobirà.
Va dissenyar una de les primeres webs a Espanya, i avui en dia es manté en el rànquing de les més visitades, atraient tant a europeus i americans, com a milers de xinesos.
Ha creat una de les marques més valuoses del mercat. Té cinc llibres publicats i ha estat anomenat emprenedor de l’any per les millors revistes espanyoles de negocis. Les escoles de negocis IESE i ESADE, han escrit el seu cas empresarial d’èxit, per l’estudi per part de generacions d’estudiants de màrqueting nacionals i extrangers que passen per les seves prestigioses aules. Moltes cadenes internacionals han enviat els seus reporters per realitzar documentals sobre l’èxit d’aquesta administració de Loteria. Em mostra un vídeo, enregistrat i emés per una important cadena alemanya d’abast Federal que dedica a La Bruixa d’Or un ampli documental. És un home que dóna nombroses conferències, i que domina la tècnica del storytelling en l’àmbit empresarial i personal des de fa molts anys, tècnica que segons els experts ha estat una de les claus utilitzades en l’èxit arrollador d’Obama en les darreres eleccions presidencials als Estats Units.
Fins i tot nombrosos turistes japonesos, quan visiten Catalunya amb autocar i l’agenda atapeïda, inclouen la Bruixa d’Or com un dels seus destins preferits, ho puc comprovar en fotos d’autobusos plens d’orientals que hi ha en un plafó a la paret dels despatx. ¿Qui no ha vist mai el seu retrat amb el seu caràcterístic bigot, simpàtic, carismàtic i intrèpid, amb un havà als llavis assaborint la seva bona sort?
Aquest lleidatà respon al nom de Xavier Gabriel i em rep al seu despatx de la Bruixa d’Or. M’agrada el seu ordinador de taula, un Imac de 24 polzades, amb una pantalla un pel més gran que la de 17 polzades que tot just m’acabo de comprar i instal.lar a la taula del despatx. J Es nota que es un home a qui agrada la tecnologia, i el món d’internet, la cuidada web de la seva empresa i el seu blog personal http://www.xaviergabriel.com/ en són exemples.
La seva imatge pública és d’home creatiu i extravertit, i a l’ull de qui no està atent pot semblar que l’èxit li hagi arribat fruit de la bona sort. Però el que jo em trobo és un home treballador, tenaç, capaç de sortejar les adversitats, que estima la seva terra, el seu poble, amb la humilitat del qui ha començat de zero en diverses ocasions. Cordial, i atent em convida a un cafè servint-lo ell mateix.
I que ha buscat la seva bona sort. De fet el seu darrer llibre “Las 13 claves de la suerte” aconsegueix desgranar en 13 capítols com, per aconseguir la bona sort, cal no creure en la sort, sino en un mateix i en la pròpia intuició. De fet m’havia comprat el llibre per llegir-lo abans d’anar a veure’l i li demano que m’hi faci una dedicatòria.
A finals d’aquest any 2009 o a inicis del vinent, Xavier Gabriel es convertirà en el primer turista espanyol que visiti l’espai i en el primer astronauta català. Però la seva ment no para quieta i em parla de projectes ambiciosos, tots ells plens d¡idees originals, fora del comú, potser arriscades... Quan un les escolta dels seus llavis, pensa que aquest home intrèpid veu el món com si fos una història de ciència ficció escrita pel Juli Verne.
Sempre que engega un nou projecte té en compte l’opinió del seu entorn, però d’una forma peculiar.
- “Quan tinc una idea nova, el primer que faig es consultar-la a la meva dona i als més propers a mi. Si els hi sembla interessant, llavors la desestimo. Només quan la troben complexa, difícil i arriscada, és quan crec que he encertat”.
Originalitat, dificultat i atreviment són els eixos centrals de la seva filosofia. Li agrada navegar contra corrent. No és un empresari que aposta els seu temps i recursos a la opció més rentable, si no a la més agosarada, novedosa i excitant. La seva forma de viure al món ens la resumeix amb una visió al·legòrica.
- Podríem considerar que el món empresarial és com una carretera amb dos o tres carrils. Un és per als vehicles més lents, i per ell transiten els professionals, treballadors per compte aliena, o els funcionaris. Pel carril més veloç, passen els vehicles dels executius agressius o els empresaris de tota la vida. Tot i les diferències, els vehicles d’uns hi altres transiten per la mateixa carretera. Però hi ha una altra possibilitat, pels qui no gaudim de patrimoni familiar d’altres generacions, la possibilitat de sortir de la carretera i recórrer la selva que l’envolta. Pocs s’atreveixen a fer-ho, perquè no hi ha cap camí i falten els cartells indicadors. Allí tot és desconegut, incloent el destí. Els paranys són comuns i és fàcil caure en ells. A diferència de la carretera, no saps el que et pots trobar a l’endemà.
Aquesta és una forma al·legòrica d’explicar l’esperit emprenedor d’en Xavier. Mai tria el camí fàcil o previst. Sempre busca assolir noves fites. És un home independent, fet a sí mateix. No segueix cap patró preestablert, ni tan sols a l’hora de somiar.
- De la selva només se’n surt el que aprèn a enfrontar-se a les dificultats i resoldre-les.
Però, ¿que hi ha de positiu en caminar per la selva?
- Si te’n surts, pots arribar al final: un precipici des del qual s’obre una panoràmica excelsa. Has d’anar amb compte de no caure a l’ abisme. Si ho aconsegueixes, des de aquest lloc privilegiat pots admirar-ho tot (referint-se als seus èxits) i et sens un home lliure.
La opinió dels qui el desconeixen és que en Xavier Gabriel ha estat un home afortunat. Pensen que va tenir un cop de sort essent la seva administració agraciada amb la grossa de la loteria, ignorant el seu passat. En Xavier Gabriel s’ha arruïnat dues vegades i se n’ha sortit d’elles. És un experimentat inversor en borsa i, durant molts anys, ha dirigit empreses d’esports de risc.
Fa molts anys va veure baixar una barca de ràfting pel Noguera Pallaresa per primer cop, era encara un esport totalment desconegut a Espanya, als pocs dies, ja era als alps Italians, coneixent les primeres empreses del sector a Europa. Al cap de poques setmanes ja havia posat en marxa la primera empresa del sector del ràfting i els esports d’aventura a Lleida. Sense dubte es tracta d’un emprenedor energètic, ràpid, atrevit.
Com aficionat a la fotografia i al vídeo, ha produït documentals i anuncis publicitaris com el d’una coneguda marca de bosses d’aperitius, Matutano, amb el protagonista tirant-se en pònting des d’un pont del Pallars i agafant amb les mans i càmera al cap, la bossa d’snacks situada a peu de terra. De fet ell va promoure i construir el primer pont del Pallars d’ús exclusiu per activitats de pònting.
Anys enrere, casat i amb un fill de dos anys havia dimitit d’un confortable càrrec de director d’entitat bancària, per dedicar-se a la seva vida emprenedora.
Un home d’aventures que, com ell mateix afirma, coneix tan bé Veneçuela com Catalunya. I és que durant la seva etapa d’empresari productor de reportatges d’aventura, hi va passar llargues temporades, dedicades a la filmografia de reportatges d’aventura.
Com a inversor privat li agrada participar d’iniciatives on hi pugui imprimir el seu caràcter, cal que un projecte li resulti divertit i excitant, diferent i novedós, no oblidant mai, que un inversor té que buscar i aconseguir la rendibilitat per poder seguir invertint. Recordant la seva al.legoria anterior. “Un emprenedor té que cuidar-se de no caure pel precipici, cal que es mantengui i avanci en un complexe equilibri a dalt de la meseta selvàtica, caminant pel mateix vèrtix de l’abisme, un terreny difícil.”
Està disposat a volar per l’espai exterior des del desert del Mohabe, essent el primer català i espanyol en experimentar aquesta experiència com a turista. I es que no es tracta d’una experiència cara, sino molt rendible, perque els impactes comunicatius que ha rebut fins el moment, superen en valor de mercat, el cost del vaitge amb molt d’escreix. Però que sigui un lleidatà a qui agrada viatjar pel món, no té que portar a engany: treballa a diari des del seu despatx, a Sort, dissabtes inclosos, i això no ho canviaria per res del món. També té paraules per Lleida:
- Em sento lleidatà, del cap als peus. Em plauria contribuir en la promoció de les nostres terres.
És un home que des de tots els punts de vista, essent objectivament, ha aportat molt a les comarques de Lleida, als Pirineus i al seu poble Sort. I al que com a lleidatà, i emprenedor, hi tinc interés i reconeixement per les fites que ha anat aconseguint. I he de dir també, una sana curiositat per saber més dels seus projectes futurs. M’en desvetlla alguns, pero em demana que no els expliqui, ja que es presentaran durant els propers mesos. Es tracten sense dubte de projectes molt innovadors i atractius, algun dels quals poden aportar molt des del punt de vista turístic a les comarques de Lleida.
Ha assaborit l’èxit, però reconeix que com emprenedor, mai hi ha res garantit, i l’èxit i el fracàs són dues cares d’una mateixa moneda.
- És una llàstima que no hi hagi reconeixements per aquells empresaris que ho han intentat i han pogut fracassar a causa de circumstàncies adverses. Jo mateix ho he patit en dues ocasions. Començar de nou des de zero, és una dura experiència, que et fa més fort. El més important és conservar un esperit positiu, perseverar per trobar el propi camí.
I els errors?
- Si no t’equivoques, mai milloraràs. Dels errors he après molt. Sempre hi són i mai sabrem quin serà el pròxim. Quan hi ha una dificultat, s’ha de buscar la manera de superar-la i mai rendir-se. El veritable fracàs és no intentar-ho.
Una bona frase per enllestir l’entrevista. Després de tres hores de conversa, em dona la mà i m’acompanya a la porta. Em dono el gust d’elegir una frase original per acomiadar-me.
Dissabte, 14 de febrer de 2009
Entre les empreses lleidatanes, la seva és una de les més conegudes arreu del món: La Bruixa d’Or. L’administració de loteria que ven més loteria de tota Espanya. I que com tots coneixem, no està situada al bell mig de Madrid o a les Rambles de Barcelona, sinó en un bonic poble del Pirineu Lleidatà de 2.373 habitants, segons la Wikipèdia, en una comarca de 7.500 habitants com el Pallars Sobirà.
Va dissenyar una de les primeres webs a Espanya, i avui en dia es manté en el rànquing de les més visitades, atraient tant a europeus i americans, com a milers de xinesos.
Ha creat una de les marques més valuoses del mercat. Té cinc llibres publicats i ha estat anomenat emprenedor de l’any per les millors revistes espanyoles de negocis. Les escoles de negocis IESE i ESADE, han escrit el seu cas empresarial d’èxit, per l’estudi per part de generacions d’estudiants de màrqueting nacionals i extrangers que passen per les seves prestigioses aules. Moltes cadenes internacionals han enviat els seus reporters per realitzar documentals sobre l’èxit d’aquesta administració de Loteria. Em mostra un vídeo, enregistrat i emés per una important cadena alemanya d’abast Federal que dedica a La Bruixa d’Or un ampli documental. És un home que dóna nombroses conferències, i que domina la tècnica del storytelling en l’àmbit empresarial i personal des de fa molts anys, tècnica que segons els experts ha estat una de les claus utilitzades en l’èxit arrollador d’Obama en les darreres eleccions presidencials als Estats Units.
Fins i tot nombrosos turistes japonesos, quan visiten Catalunya amb autocar i l’agenda atapeïda, inclouen la Bruixa d’Or com un dels seus destins preferits, ho puc comprovar en fotos d’autobusos plens d’orientals que hi ha en un plafó a la paret dels despatx. ¿Qui no ha vist mai el seu retrat amb el seu caràcterístic bigot, simpàtic, carismàtic i intrèpid, amb un havà als llavis assaborint la seva bona sort?
Aquest lleidatà respon al nom de Xavier Gabriel i em rep al seu despatx de la Bruixa d’Or. M’agrada el seu ordinador de taula, un Imac de 24 polzades, amb una pantalla un pel més gran que la de 17 polzades que tot just m’acabo de comprar i instal.lar a la taula del despatx. J Es nota que es un home a qui agrada la tecnologia, i el món d’internet, la cuidada web de la seva empresa i el seu blog personal http://www.xaviergabriel.com/ en són exemples.
La seva imatge pública és d’home creatiu i extravertit, i a l’ull de qui no està atent pot semblar que l’èxit li hagi arribat fruit de la bona sort. Però el que jo em trobo és un home treballador, tenaç, capaç de sortejar les adversitats, que estima la seva terra, el seu poble, amb la humilitat del qui ha començat de zero en diverses ocasions. Cordial, i atent em convida a un cafè servint-lo ell mateix.
I que ha buscat la seva bona sort. De fet el seu darrer llibre “Las 13 claves de la suerte” aconsegueix desgranar en 13 capítols com, per aconseguir la bona sort, cal no creure en la sort, sino en un mateix i en la pròpia intuició. De fet m’havia comprat el llibre per llegir-lo abans d’anar a veure’l i li demano que m’hi faci una dedicatòria.
A finals d’aquest any 2009 o a inicis del vinent, Xavier Gabriel es convertirà en el primer turista espanyol que visiti l’espai i en el primer astronauta català. Però la seva ment no para quieta i em parla de projectes ambiciosos, tots ells plens d¡idees originals, fora del comú, potser arriscades... Quan un les escolta dels seus llavis, pensa que aquest home intrèpid veu el món com si fos una història de ciència ficció escrita pel Juli Verne.
Sempre que engega un nou projecte té en compte l’opinió del seu entorn, però d’una forma peculiar.
- “Quan tinc una idea nova, el primer que faig es consultar-la a la meva dona i als més propers a mi. Si els hi sembla interessant, llavors la desestimo. Només quan la troben complexa, difícil i arriscada, és quan crec que he encertat”.
Originalitat, dificultat i atreviment són els eixos centrals de la seva filosofia. Li agrada navegar contra corrent. No és un empresari que aposta els seu temps i recursos a la opció més rentable, si no a la més agosarada, novedosa i excitant. La seva forma de viure al món ens la resumeix amb una visió al·legòrica.
- Podríem considerar que el món empresarial és com una carretera amb dos o tres carrils. Un és per als vehicles més lents, i per ell transiten els professionals, treballadors per compte aliena, o els funcionaris. Pel carril més veloç, passen els vehicles dels executius agressius o els empresaris de tota la vida. Tot i les diferències, els vehicles d’uns hi altres transiten per la mateixa carretera. Però hi ha una altra possibilitat, pels qui no gaudim de patrimoni familiar d’altres generacions, la possibilitat de sortir de la carretera i recórrer la selva que l’envolta. Pocs s’atreveixen a fer-ho, perquè no hi ha cap camí i falten els cartells indicadors. Allí tot és desconegut, incloent el destí. Els paranys són comuns i és fàcil caure en ells. A diferència de la carretera, no saps el que et pots trobar a l’endemà.
Aquesta és una forma al·legòrica d’explicar l’esperit emprenedor d’en Xavier. Mai tria el camí fàcil o previst. Sempre busca assolir noves fites. És un home independent, fet a sí mateix. No segueix cap patró preestablert, ni tan sols a l’hora de somiar.
- De la selva només se’n surt el que aprèn a enfrontar-se a les dificultats i resoldre-les.
Però, ¿que hi ha de positiu en caminar per la selva?
- Si te’n surts, pots arribar al final: un precipici des del qual s’obre una panoràmica excelsa. Has d’anar amb compte de no caure a l’ abisme. Si ho aconsegueixes, des de aquest lloc privilegiat pots admirar-ho tot (referint-se als seus èxits) i et sens un home lliure.
La opinió dels qui el desconeixen és que en Xavier Gabriel ha estat un home afortunat. Pensen que va tenir un cop de sort essent la seva administració agraciada amb la grossa de la loteria, ignorant el seu passat. En Xavier Gabriel s’ha arruïnat dues vegades i se n’ha sortit d’elles. És un experimentat inversor en borsa i, durant molts anys, ha dirigit empreses d’esports de risc.
Fa molts anys va veure baixar una barca de ràfting pel Noguera Pallaresa per primer cop, era encara un esport totalment desconegut a Espanya, als pocs dies, ja era als alps Italians, coneixent les primeres empreses del sector a Europa. Al cap de poques setmanes ja havia posat en marxa la primera empresa del sector del ràfting i els esports d’aventura a Lleida. Sense dubte es tracta d’un emprenedor energètic, ràpid, atrevit.
Com aficionat a la fotografia i al vídeo, ha produït documentals i anuncis publicitaris com el d’una coneguda marca de bosses d’aperitius, Matutano, amb el protagonista tirant-se en pònting des d’un pont del Pallars i agafant amb les mans i càmera al cap, la bossa d’snacks situada a peu de terra. De fet ell va promoure i construir el primer pont del Pallars d’ús exclusiu per activitats de pònting.
Anys enrere, casat i amb un fill de dos anys havia dimitit d’un confortable càrrec de director d’entitat bancària, per dedicar-se a la seva vida emprenedora.
Un home d’aventures que, com ell mateix afirma, coneix tan bé Veneçuela com Catalunya. I és que durant la seva etapa d’empresari productor de reportatges d’aventura, hi va passar llargues temporades, dedicades a la filmografia de reportatges d’aventura.
Com a inversor privat li agrada participar d’iniciatives on hi pugui imprimir el seu caràcter, cal que un projecte li resulti divertit i excitant, diferent i novedós, no oblidant mai, que un inversor té que buscar i aconseguir la rendibilitat per poder seguir invertint. Recordant la seva al.legoria anterior. “Un emprenedor té que cuidar-se de no caure pel precipici, cal que es mantengui i avanci en un complexe equilibri a dalt de la meseta selvàtica, caminant pel mateix vèrtix de l’abisme, un terreny difícil.”
Està disposat a volar per l’espai exterior des del desert del Mohabe, essent el primer català i espanyol en experimentar aquesta experiència com a turista. I es que no es tracta d’una experiència cara, sino molt rendible, perque els impactes comunicatius que ha rebut fins el moment, superen en valor de mercat, el cost del vaitge amb molt d’escreix. Però que sigui un lleidatà a qui agrada viatjar pel món, no té que portar a engany: treballa a diari des del seu despatx, a Sort, dissabtes inclosos, i això no ho canviaria per res del món. També té paraules per Lleida:
- Em sento lleidatà, del cap als peus. Em plauria contribuir en la promoció de les nostres terres.
És un home que des de tots els punts de vista, essent objectivament, ha aportat molt a les comarques de Lleida, als Pirineus i al seu poble Sort. I al que com a lleidatà, i emprenedor, hi tinc interés i reconeixement per les fites que ha anat aconseguint. I he de dir també, una sana curiositat per saber més dels seus projectes futurs. M’en desvetlla alguns, pero em demana que no els expliqui, ja que es presentaran durant els propers mesos. Es tracten sense dubte de projectes molt innovadors i atractius, algun dels quals poden aportar molt des del punt de vista turístic a les comarques de Lleida.
Ha assaborit l’èxit, però reconeix que com emprenedor, mai hi ha res garantit, i l’èxit i el fracàs són dues cares d’una mateixa moneda.
- És una llàstima que no hi hagi reconeixements per aquells empresaris que ho han intentat i han pogut fracassar a causa de circumstàncies adverses. Jo mateix ho he patit en dues ocasions. Començar de nou des de zero, és una dura experiència, que et fa més fort. El més important és conservar un esperit positiu, perseverar per trobar el propi camí.
I els errors?
- Si no t’equivoques, mai milloraràs. Dels errors he après molt. Sempre hi són i mai sabrem quin serà el pròxim. Quan hi ha una dificultat, s’ha de buscar la manera de superar-la i mai rendir-se. El veritable fracàs és no intentar-ho.
Una bona frase per enllestir l’entrevista. Després de tres hores de conversa, em dona la mà i m’acompanya a la porta. Em dono el gust d’elegir una frase original per acomiadar-me.
- Que tinguis un bon viatge espaial.
0 comentarios:
Publica un comentari