Lleida Business Angels ha estat seleccionada per assistir els propers dies 21 i 22 de setembre a la primera Acadèmia Europea de Business Angels, que s'enmarca en un programa anomenat Ready for Equity. Aquest programa tincdrà lloc a la localitat hongaresa de Gyor, i allí tindrem ocasió de compartir jornades de formació especialitzada, sessions de networking i experiències pràctiques d'inversió amb una quarantena de xarxes de business angels de tota Europa agrupades dins la xarxa European Business Angel Association (EBAN).
Des de LLBA considerem que en un moment en el que en nostre país es presenten importants dificultats de finançament per les petites i mitjanes empreses, els contactes amb altres xarxes de business angel Europees, pot ajudar a atreure capital de més enllà de les nostres fronteres per a projectes lleidatans amb escalabilitat o o Pimes amb capacitat i vocació d'internacionalització.
diumenge 5 de setembre de 2010
En quins sectors inverteixen els business angels?
En la edició del mes d'agost de la revista "Emprendedores" hi havia un article de 6 pàgines que parlava d'on inverteixen els Buiness Angels espanyols. Aquest serien els sectors més atractius, segons alguns dels Business Angels més destacats:
- Oci hiperrebaixat. "Són aquells models de negoci tipus Groupon, que agrupen compradors potencials, i envien una oferta a primera hora del matí, amb una proposta d'oci o de compra amb un 70% de descompte si ho compres o acudeixes aquell dia". Alguns exemples en són Grupalia, Qporama, Voyage-Privee, entre altres.
- Comparadors. Segons alguns inversors, les guies de comparadors d'oferta de productes o serveis tenen un futur enorme, "perque faciliten la presa de decisions i estalvien temps al consumidor, a més contribueixen a la transparència de la informació. Són serveis molt útils. Un comparador molt conegut és Trovit.es un comparador especialitzat en anuncis de treball, vehicles i vivendes. Un altre exemple, que a més ha iniciat recentment una campanya televisiva del comparador d'assegurances Rastreator.com.
- Mòbil-PC. Es tracta de traslladar tot el que pot fer un ordinador a una aplicació mòbil: publicitat, pagaments, escriptori, accès a continguts digitals, ibooks, continguts multimèdia,... a dispositius com els smartphones o l'Ipad. "És a dir, totes aquelles iniciatives que promoguin el desenvolupament d'aplicacions pels dispositius mòbils són molt atractives", segons l'inversor Luís Martín Cabiedes.
- Outlets online. Del tipus dels que es van posar de moda amb el iphone square, és a dir, sistemes de pagament de tarja de crèdit compatibles amb dispositius mòbils.
- Geolocalització. Segons Rodolfo Carpintier, fundador de www.dad.es, una bona aposta són els que ell anomena Negocis del Segle XXI, que solsament es poden fer a través d'internet, "perque en realitat no tenen una connotació física". Un dels que considera més interesants, és el dels sistemes de geolocalització, tan de persones, com de mercaderies i vehicles.
- Oci a la ciutat especialitzat per a nous segments de població. "S'està produint un retorn al lleure familiar o al focalitzat a un públic diferent". Com per exemple miniparcs no per a nens, sino per adults a través de l'esport o propostes diferents. O bé propostes de restauració i viatges per a públics específics (divorciats, singles,...).
- Xarxes Social especialitzades. Segons Juan Roure, director de la xarxa de business angels del IESE, hi ha oportunitats de negoci a xarxes socials especialitzades: com per exemple aquelles que ho són en música i entreteniment, com Papalog, o aquelles que van més enllà, com T-Reto, una xarxa social de continguts en forma de reptes i competicions online.
- Cupons online i sistemes de fidelització. Existeix un potencial important en l'adaptació del model dels cupons de descompte a través de plataformes online. "Per exemple, "si som 300 persones el dimarts, a tal cinema de la calle xxxx ens costa un euro a cadascun". Són models en els que tots guanyen: el cinema perque omple la sala un dia crític; els clients perque van al cinema més barat, i la plataforma perque s'emporta la comissió". Alguns exemples en són Qporama.com o ecupon.es, entre altres.
- Cloud Computing. "Tot el relacionat amb aplicacions que puguin treballar-se en xarxa té una gran acollida. Es fugeix de lo local, de la llicència individual". La essència de la seva filosofia es permetre en qualsevol lloc i moment accedir a l'escriptori, al disc dur i a tots els programes de gestió.
- Biotecnologia de la salut. Tot allò relacionat amb la salut humana i ramadera té molt eco, especialment aquells projectes que impliquin desenvolupament de tecnologia o fàrmacs destinats a evitar infeccions, protecció contra plagues. Però també sistemes de prevenció i detecció de dolències o enfermetats, com per exemple a través d'estudis del genoma de la persona.
- Distribució de patents. Expansió nacional o internacional d'empreses amb tecnologies o productes patentats o protegits per un secre industrial.
i aquests a continuació els afegeixo jo mateix:
- Biomassa i biodigestors. Dins de les energies renovables, un camp que troba especial acollida entre els inversors és el de la creació d'energia a partir de purins i biomassa, sobretot en aquelles zones més agrícoles o ramaderes, com o és Lleida. Una menció especial mereixen els biodigestors, aparells per depurar aquests purins que s'instal.len a les granjes i permeten la generació d'energia tan per consum propi com per la venda.
-Minieòlica. En els propers anys es preveu una notable expansió de la presència de molins de vent que generin energia minieòlica, en cases o granges de zones aïllades, pero també en les ciutats. La inversió en fabricants o desenvolupadors d'aquesta tecnologia, resulta d'interés pels BAs.
- Serveis adressats a persones d'edat avançada. Serveis de teledetecció de caigudes, o de monitorització de l'activitat diària, que permetin donar més seguretat i independència a persones d'edat avançada o mobilitat reduïda, i alhora, permetin fer un seguiment a l'usuari i al seu metge o familiars de la seva activitat diària, per afavorir estils de vida més actius i saludables.
- Alimentació de qualitat tipus gourmet. Són força atractives les empreses dedicades a la elaboració de menjars preparats, amb ingredients de la màxima qualitat, que suposin una alimentació sana i equilibrada, i a més, siguin saborosos i innovadors i simplifiquin la elaboració dels àpats, tan a casa com a la hosteleria. Aquestes empreses elaboren productes, que permeten que les persones que disposen de poc temps per elaborar els seus àpats a casa, puguin tenir una alimentació sana, saborosa i equilibrada. Una altra avantatja que aporten a hotels i restaurants, és poder elaborar menús i serveis de càtering o a la carta, amb gran qualitat, sense tenir un equip de professionals de cuina complert, permetent-los ser més competitius.
- Oci hiperrebaixat. "Són aquells models de negoci tipus Groupon, que agrupen compradors potencials, i envien una oferta a primera hora del matí, amb una proposta d'oci o de compra amb un 70% de descompte si ho compres o acudeixes aquell dia". Alguns exemples en són Grupalia, Qporama, Voyage-Privee, entre altres.
- Comparadors. Segons alguns inversors, les guies de comparadors d'oferta de productes o serveis tenen un futur enorme, "perque faciliten la presa de decisions i estalvien temps al consumidor, a més contribueixen a la transparència de la informació. Són serveis molt útils. Un comparador molt conegut és Trovit.es un comparador especialitzat en anuncis de treball, vehicles i vivendes. Un altre exemple, que a més ha iniciat recentment una campanya televisiva del comparador d'assegurances Rastreator.com.
- Mòbil-PC. Es tracta de traslladar tot el que pot fer un ordinador a una aplicació mòbil: publicitat, pagaments, escriptori, accès a continguts digitals, ibooks, continguts multimèdia,... a dispositius com els smartphones o l'Ipad. "És a dir, totes aquelles iniciatives que promoguin el desenvolupament d'aplicacions pels dispositius mòbils són molt atractives", segons l'inversor Luís Martín Cabiedes.
- Outlets online. Del tipus dels que es van posar de moda amb el iphone square, és a dir, sistemes de pagament de tarja de crèdit compatibles amb dispositius mòbils.
- Geolocalització. Segons Rodolfo Carpintier, fundador de www.dad.es, una bona aposta són els que ell anomena Negocis del Segle XXI, que solsament es poden fer a través d'internet, "perque en realitat no tenen una connotació física". Un dels que considera més interesants, és el dels sistemes de geolocalització, tan de persones, com de mercaderies i vehicles.
- Oci a la ciutat especialitzat per a nous segments de població. "S'està produint un retorn al lleure familiar o al focalitzat a un públic diferent". Com per exemple miniparcs no per a nens, sino per adults a través de l'esport o propostes diferents. O bé propostes de restauració i viatges per a públics específics (divorciats, singles,...).
- Xarxes Social especialitzades. Segons Juan Roure, director de la xarxa de business angels del IESE, hi ha oportunitats de negoci a xarxes socials especialitzades: com per exemple aquelles que ho són en música i entreteniment, com Papalog, o aquelles que van més enllà, com T-Reto, una xarxa social de continguts en forma de reptes i competicions online.
- Cupons online i sistemes de fidelització. Existeix un potencial important en l'adaptació del model dels cupons de descompte a través de plataformes online. "Per exemple, "si som 300 persones el dimarts, a tal cinema de la calle xxxx ens costa un euro a cadascun". Són models en els que tots guanyen: el cinema perque omple la sala un dia crític; els clients perque van al cinema més barat, i la plataforma perque s'emporta la comissió". Alguns exemples en són Qporama.com o ecupon.es, entre altres.
- Cloud Computing. "Tot el relacionat amb aplicacions que puguin treballar-se en xarxa té una gran acollida. Es fugeix de lo local, de la llicència individual". La essència de la seva filosofia es permetre en qualsevol lloc i moment accedir a l'escriptori, al disc dur i a tots els programes de gestió.
- Biotecnologia de la salut. Tot allò relacionat amb la salut humana i ramadera té molt eco, especialment aquells projectes que impliquin desenvolupament de tecnologia o fàrmacs destinats a evitar infeccions, protecció contra plagues. Però també sistemes de prevenció i detecció de dolències o enfermetats, com per exemple a través d'estudis del genoma de la persona.
- Distribució de patents. Expansió nacional o internacional d'empreses amb tecnologies o productes patentats o protegits per un secre industrial.
i aquests a continuació els afegeixo jo mateix:
- Biomassa i biodigestors. Dins de les energies renovables, un camp que troba especial acollida entre els inversors és el de la creació d'energia a partir de purins i biomassa, sobretot en aquelles zones més agrícoles o ramaderes, com o és Lleida. Una menció especial mereixen els biodigestors, aparells per depurar aquests purins que s'instal.len a les granjes i permeten la generació d'energia tan per consum propi com per la venda.
-Minieòlica. En els propers anys es preveu una notable expansió de la presència de molins de vent que generin energia minieòlica, en cases o granges de zones aïllades, pero també en les ciutats. La inversió en fabricants o desenvolupadors d'aquesta tecnologia, resulta d'interés pels BAs.
- Serveis adressats a persones d'edat avançada. Serveis de teledetecció de caigudes, o de monitorització de l'activitat diària, que permetin donar més seguretat i independència a persones d'edat avançada o mobilitat reduïda, i alhora, permetin fer un seguiment a l'usuari i al seu metge o familiars de la seva activitat diària, per afavorir estils de vida més actius i saludables.
- Alimentació de qualitat tipus gourmet. Són força atractives les empreses dedicades a la elaboració de menjars preparats, amb ingredients de la màxima qualitat, que suposin una alimentació sana i equilibrada, i a més, siguin saborosos i innovadors i simplifiquin la elaboració dels àpats, tan a casa com a la hosteleria. Aquestes empreses elaboren productes, que permeten que les persones que disposen de poc temps per elaborar els seus àpats a casa, puguin tenir una alimentació sana, saborosa i equilibrada. Una altra avantatja que aporten a hotels i restaurants, és poder elaborar menús i serveis de càtering o a la carta, amb gran qualitat, sense tenir un equip de professionals de cuina complert, permetent-los ser més competitius.
Avantatges d'invertir a través d'una xarxa de busness angels
Un inversor té una gran quantitat d'oportunitats d'inversió al seu abast, i cada cop li resulta més fácil entrar i sortir de les seves inversions.
Pot invertir en fons d'inversió, escollir el tipus d'exposició, renta fixa, renta variable, mixtes, materies primeres, accions d'empreses cotizades, commodities, metalls preciosos (or, plata,...), ETFs, societats de capital risc, comptes remunerades en entitats financeres, deute public, deute corporatiu, inversions immobiliàries, actius alternatius (com obres d'art,...) i moltes altres. [En un proper post, inclouré una classificació dels actius d'inversió més exhaustiva].
La major part de les possibilitats d'inversió que hi ha al mercst són no productives, tenen carácter especulatiu, en definitiva no generen necessarisment riquesa, o ho fan en economies molt llunyanes, que o afecten el benestar de la comunitat on viu i treballa l'inversió en qüestió.
No obstant, la inversió en micro, petites, o mitjanes empreses o en projectes en estadi de pla d'empresa, al voltant del lloc on l'inversor viu i treballa, sí que permeten crear riquesa i benstar a la comunitat.
Ho fan, contribuint amb l'stock de capital privat existent (amb aquesta part de l'estalvi de l'inversor que inverteix en projectes emprenedors), a la concreció i posada en marxa de nous projetes empresarials innovadors. I això permet dinamitzar la economia local, facilitant que els emprenedors puguin iniciar els seus projectes. En un entorn de gran incertesa financera, el finançament bancari és molt difícil d'obtenir per l'emprenedor o grup d'emprenedors, si no s'aporten garanties reals o personals, i això no sempre és possible, ni recomanable.
No obstant, la inversió en forma de business angels és encara molt desconeguda al nostre país. `
Les xarxes de business angels venen a facilitar aquest procés, fent més visibles els projectes emprenedors, assessorant als equips emprenedors en tot el procés i oferint serveis als inversors que redueixen notablement el seu cost de transacció (en temps, i en recursos).
Aquestes serien algunes de les avantatges aportades per les xarxesde business angels als inversors:
- Co-invertir amb altres inversors. Les inversions de business angels, tenen aparellades un risc elevat, ja que s'entra en una companyia en l'estadi més inicial, el contrastar les opinions amb altres inversors, permet seleccionar els projectes amb més possibilitats d'èxit.
- Diversificar el risc entre diverses inversions. "No és el mateix ficar tots els ous en una mateixa cistella, que repartir-los en diferents, si una companyia no aconsegueix els objectius que s'esperaven d'ella, altres poden aconseguir l'èxit".
- Invertir conjuntament amb experts sectorials i aprendre d'ells. Invertir a través d'una xarxa de BAs, proporciona importants economies d'aprenentatge, accedint a metodologies, coneixements, competències, habilitats i experiència, dels altres membres del grup inversor.
- Reduir el temps necessari de recerca, fltre, selecció, d'analisi previ... Invertir en solitari té un cost transaccional elevat, advocats que redactin els acords entre els socis i els Estatuts, comptables i assessors que facin una Due Dilligence, i un cop invertit fer el seguiment de l'empresa. Per a qui tingui moltes ocupacions, invertir a través d'una xarxa de business angels, redueix aquesta feina i ho facilita.
Més endavant penjaré un post de les avantatges pels emprenedors que ofereixen les xarxes de business angels.
Pot invertir en fons d'inversió, escollir el tipus d'exposició, renta fixa, renta variable, mixtes, materies primeres, accions d'empreses cotizades, commodities, metalls preciosos (or, plata,...), ETFs, societats de capital risc, comptes remunerades en entitats financeres, deute public, deute corporatiu, inversions immobiliàries, actius alternatius (com obres d'art,...) i moltes altres. [En un proper post, inclouré una classificació dels actius d'inversió més exhaustiva].
La major part de les possibilitats d'inversió que hi ha al mercst són no productives, tenen carácter especulatiu, en definitiva no generen necessarisment riquesa, o ho fan en economies molt llunyanes, que o afecten el benestar de la comunitat on viu i treballa l'inversió en qüestió.
No obstant, la inversió en micro, petites, o mitjanes empreses o en projectes en estadi de pla d'empresa, al voltant del lloc on l'inversor viu i treballa, sí que permeten crear riquesa i benstar a la comunitat.
Ho fan, contribuint amb l'stock de capital privat existent (amb aquesta part de l'estalvi de l'inversor que inverteix en projectes emprenedors), a la concreció i posada en marxa de nous projetes empresarials innovadors. I això permet dinamitzar la economia local, facilitant que els emprenedors puguin iniciar els seus projectes. En un entorn de gran incertesa financera, el finançament bancari és molt difícil d'obtenir per l'emprenedor o grup d'emprenedors, si no s'aporten garanties reals o personals, i això no sempre és possible, ni recomanable.
No obstant, la inversió en forma de business angels és encara molt desconeguda al nostre país. `
Les xarxes de business angels venen a facilitar aquest procés, fent més visibles els projectes emprenedors, assessorant als equips emprenedors en tot el procés i oferint serveis als inversors que redueixen notablement el seu cost de transacció (en temps, i en recursos).
Aquestes serien algunes de les avantatges aportades per les xarxesde business angels als inversors:
- Co-invertir amb altres inversors. Les inversions de business angels, tenen aparellades un risc elevat, ja que s'entra en una companyia en l'estadi més inicial, el contrastar les opinions amb altres inversors, permet seleccionar els projectes amb més possibilitats d'èxit.
- Diversificar el risc entre diverses inversions. "No és el mateix ficar tots els ous en una mateixa cistella, que repartir-los en diferents, si una companyia no aconsegueix els objectius que s'esperaven d'ella, altres poden aconseguir l'èxit".
- Invertir conjuntament amb experts sectorials i aprendre d'ells. Invertir a través d'una xarxa de BAs, proporciona importants economies d'aprenentatge, accedint a metodologies, coneixements, competències, habilitats i experiència, dels altres membres del grup inversor.
- Reduir el temps necessari de recerca, fltre, selecció, d'analisi previ... Invertir en solitari té un cost transaccional elevat, advocats que redactin els acords entre els socis i els Estatuts, comptables i assessors que facin una Due Dilligence, i un cop invertit fer el seguiment de l'empresa. Per a qui tingui moltes ocupacions, invertir a través d'una xarxa de business angels, redueix aquesta feina i ho facilita.
Més endavant penjaré un post de les avantatges pels emprenedors que ofereixen les xarxes de business angels.
Conferència de Claude Rameau, a la AEBAN
En el marc del HIT Barcelona i de l'assamblea de juny de la AEBAN, l'ex-president de France Angels, el Sr. Claude Rameau, imparteix una xerrada en la que desgrana el funcionment de France Angels, associació que agrupa les 75 xarxes de business angels existents a França.
Destaca que a France Angels existeixen grups que s'especialitzen en la inversió en diferents sectors, el que ells anomenen Sectorial Networks (SN). Actualment ja es troben en funcionament les següents agrupacions:
- Projectes de software (Logiciel).
- Projectes de tecnologies netes (Cleantech).
- Projectes de gestió de la salut (Healthcare Management).
- Projectes del sector agrícola (Agribusiness). On tracten temes com la distribució, organització, entre altres.
- Projectes del sector de la informació (Media).
i el darrer en incorporar-se ha estat una sectorial especialitzada en projectes en l'àmbit de l'esport.
També compten amb xarxes de business angels composades per antics alumnes de grans escoles de negocis i tecnològiques, i xarxes de grsns empreses.
En cada grup hi ha un líder de grup, generalment un empresari expert sectorial i un gestor (Group Manager), que en coordina el dia a dia.
També hi ha diferents categories de business angels.
1) Normal Business Angels: que inverteixen des de 5.000 fins a 100.000 euros per projecte.
2) Emprenedors en sèrie (Serial Entrepreneurs), tenen entre 35 i 40 anys, han estat exitosos en un àmbit molt específic i inverteixen entre 500k i 1 milió d'euros.
Rameau destaca també que a França la inversió privada en innovació i nous negocis està molt més desenvolupada que a altres països europeus com Espanya, entre altres degut a les polítiques Estatals d'impuls d'aquest àmbit des de principis dels 2000. Fonamentalment aquest impuls es concreta en:
- Promoció de la inversió privada a traves de campanyes de comunicació que creen interés en la inversió dels BAs i noves vocacions.
- Atorgar avantatges fiscals per les inversors dels business angels:
i) Per persones físiques. Posibilitat de creació d'una societat limitada simplificada, que dóna dret a deduccions sobre les quantitats invertides en l'impost de la renda i eximeix de tributació les plusvàlues per la venda de participacions estan exemptes.
ii) Atorgant bonificacions fiscals a través de vehicles d'inversió especials com Plans d'Estalvi en Accions (PEAs), Societats Unipersonal d'Inversions de Risc (SUIR), Fons de Mútues d'Innovació, entre altres.
- Promovent les xarxes de business angels acreditades, que presten serveis d'informació i acompanyament als business angels.
- Es creen fons públics que repliquen la inversió privada (Matching Funds). Doblant la inversió efectuada pels business angels.
Aquestes bonificacions es comencaran tímidament a aplicar a Espanya a partir de la declaració de la renda de l'any 2010, amb una bonificació del tram autonòmic de l'IRPF per inversions efectuades aquest 2010 per part de persones físiques, en empreses de nova creació que compleixin determinats requisits.
Destaca que a France Angels existeixen grups que s'especialitzen en la inversió en diferents sectors, el que ells anomenen Sectorial Networks (SN). Actualment ja es troben en funcionament les següents agrupacions:
- Projectes de software (Logiciel).
- Projectes de tecnologies netes (Cleantech).
- Projectes de gestió de la salut (Healthcare Management).
- Projectes del sector agrícola (Agribusiness). On tracten temes com la distribució, organització, entre altres.
- Projectes del sector de la informació (Media).
i el darrer en incorporar-se ha estat una sectorial especialitzada en projectes en l'àmbit de l'esport.
També compten amb xarxes de business angels composades per antics alumnes de grans escoles de negocis i tecnològiques, i xarxes de grsns empreses.
En cada grup hi ha un líder de grup, generalment un empresari expert sectorial i un gestor (Group Manager), que en coordina el dia a dia.
També hi ha diferents categories de business angels.
1) Normal Business Angels: que inverteixen des de 5.000 fins a 100.000 euros per projecte.
2) Emprenedors en sèrie (Serial Entrepreneurs), tenen entre 35 i 40 anys, han estat exitosos en un àmbit molt específic i inverteixen entre 500k i 1 milió d'euros.
Rameau destaca també que a França la inversió privada en innovació i nous negocis està molt més desenvolupada que a altres països europeus com Espanya, entre altres degut a les polítiques Estatals d'impuls d'aquest àmbit des de principis dels 2000. Fonamentalment aquest impuls es concreta en:
- Promoció de la inversió privada a traves de campanyes de comunicació que creen interés en la inversió dels BAs i noves vocacions.
- Atorgar avantatges fiscals per les inversors dels business angels:
i) Per persones físiques. Posibilitat de creació d'una societat limitada simplificada, que dóna dret a deduccions sobre les quantitats invertides en l'impost de la renda i eximeix de tributació les plusvàlues per la venda de participacions estan exemptes.
ii) Atorgant bonificacions fiscals a través de vehicles d'inversió especials com Plans d'Estalvi en Accions (PEAs), Societats Unipersonal d'Inversions de Risc (SUIR), Fons de Mútues d'Innovació, entre altres.
- Promovent les xarxes de business angels acreditades, que presten serveis d'informació i acompanyament als business angels.
- Es creen fons públics que repliquen la inversió privada (Matching Funds). Doblant la inversió efectuada pels business angels.
Aquestes bonificacions es comencaran tímidament a aplicar a Espanya a partir de la declaració de la renda de l'any 2010, amb una bonificació del tram autonòmic de l'IRPF per inversions efectuades aquest 2010 per part de persones físiques, en empreses de nova creació que compleixin determinats requisits.
Què busca un inversor o business angel?
Durant HIT Barcelona vam tenir l'oportunitat d'escoltar importants homes i dones de negocis -i conversar amb algun d'ells-, com Verne Harnish, CEO de Gazelles Inc., Randy Komisar, de Kleiner, Perkins Caufield & Byers, Diana Frazier de Flag Ventures Capital, David Ladd , Inversor de Mayfield, entre otros, y ens van explicar què és el que busquen a l'hora d'invertir en una empresa
Què busquen els Inversors?
Jeff Fagnan: "Para empezar, buscamos una gran idea. Muchos dicen que no tomamos riesgos, sin embargo los Inversores somos los realistas. Sólo 10% de los inversores que invertimos en capital riesgo tenemos grandes retornos de inversión".
Randy Komisar: "Personas que puedan resolver problemas que todavía no existen. Además, buscamos que resuelvan grandes problemas, porque ésas son las ideas que tienen un gran retorno."
David Ladd: "Buscamos un emprendedor que tenga un gran equipo de especialistas con él. Creemos en equipos, no en una sóla persona." Fergal Mullen: "Ante todo buscamos un gran equipo con pasión y conocimiento, además, buscamos que ese equipo tenga un producto que aproveche una oportunidad de mercado que vaya a ocurrir pronto, no dentro de 2 años."
Quines són les errades més comuns que fan els emprendedors quan van a buscar inversors?
David Ladd: "El primer error es no ubicar bien el fondo de inversión correcto. No todos invierten en todo, hay inversores especialistas en tecnología, servicios, productos, medioambiente, etc."
Jeff Fagnan: "Un error muy común es llegar a la oficina y pedir hablar con un inversor. Nosotros tenemos una cantidad de filtros que la mayoría de los bancos no tienen. No puedes pretender llegar a la oficina y querer hablar con cualquiera, dentro de las sociedad de de capital riesgo cada partner tiene una especialidad."
David Ladd: "Es cierto, el campo de inversión está dominado por individuos especializados en algo en concreto, tienes que saber con quién hablar."
Diana Frazier: "Confundir un Business Plan con un Plan de Empresa y que te lo traten de decir en una reunión de 20 minutos."
Llavors, cal canviar el xip d'emprenedor a inversor…
David Ladd: "Es lo más aconsejable. No mires qué quieres tú, acuérdate que nosotros también estamos comprando algo, de esto, si la idea es buena, saldremos todos beneficiados. No te asustes por el tamaño de los egos de algunos inversores, pero sube la cabeza."
Què més haurien de tenir en compte els emprenedors?
Fergal Mullen: "Tengan claro que si nada más tienen una idea, o una empresa pequeña, o que todavía no factura, los inversores de capital riesgo no son vuestro target. Si están comenzando, busquen inversores de capital semilla (Seed Capital) o Business Angels. Otras fuentes de financiación muy apropiadas son los Fondos de inversión Regionales, los convenios universitarios o becas, así como las ayudas y fondos que destinan los gobiernos y las uniones económicas."
Randy Komisar: "No prepares un Business Plan de mil páginas. Por lo general queremos un Business Plan que represente la eficiencia del capital, no las proyecciones de ventas ni nada por el estilo. Es decir, no vengas diciendo que vas a tener un negocio con 1.000.000,00 de clientes de aquí a 2 años porque los mercados cambian, y los Business Plans deben cambiar con ellos."
Dave McClure: "¡Ten un buen Elevators Pitch! [és una síntesi de la idea de negoci o d'un producte que es pugui dir en poques paraules, o en menys d'un minut, a algú que et pugui ajudar, inversors, compradors,...] Si nos convences en un minuto de que: tu idea es importante, me dices qué harás con el dinero, cómo conseguirás un retorno importante, y estás orgulloso de tu proyecto, te darán la cita para una reunión más extensa."
Què busquen els Inversors?
Jeff Fagnan: "Para empezar, buscamos una gran idea. Muchos dicen que no tomamos riesgos, sin embargo los Inversores somos los realistas. Sólo 10% de los inversores que invertimos en capital riesgo tenemos grandes retornos de inversión".
Randy Komisar: "Personas que puedan resolver problemas que todavía no existen. Además, buscamos que resuelvan grandes problemas, porque ésas son las ideas que tienen un gran retorno."
David Ladd: "Buscamos un emprendedor que tenga un gran equipo de especialistas con él. Creemos en equipos, no en una sóla persona." Fergal Mullen: "Ante todo buscamos un gran equipo con pasión y conocimiento, además, buscamos que ese equipo tenga un producto que aproveche una oportunidad de mercado que vaya a ocurrir pronto, no dentro de 2 años."
Quines són les errades més comuns que fan els emprendedors quan van a buscar inversors?
David Ladd: "El primer error es no ubicar bien el fondo de inversión correcto. No todos invierten en todo, hay inversores especialistas en tecnología, servicios, productos, medioambiente, etc."
Jeff Fagnan: "Un error muy común es llegar a la oficina y pedir hablar con un inversor. Nosotros tenemos una cantidad de filtros que la mayoría de los bancos no tienen. No puedes pretender llegar a la oficina y querer hablar con cualquiera, dentro de las sociedad de de capital riesgo cada partner tiene una especialidad."
David Ladd: "Es cierto, el campo de inversión está dominado por individuos especializados en algo en concreto, tienes que saber con quién hablar."
Diana Frazier: "Confundir un Business Plan con un Plan de Empresa y que te lo traten de decir en una reunión de 20 minutos."
Llavors, cal canviar el xip d'emprenedor a inversor…
David Ladd: "Es lo más aconsejable. No mires qué quieres tú, acuérdate que nosotros también estamos comprando algo, de esto, si la idea es buena, saldremos todos beneficiados. No te asustes por el tamaño de los egos de algunos inversores, pero sube la cabeza."
Què més haurien de tenir en compte els emprenedors?
Fergal Mullen: "Tengan claro que si nada más tienen una idea, o una empresa pequeña, o que todavía no factura, los inversores de capital riesgo no son vuestro target. Si están comenzando, busquen inversores de capital semilla (Seed Capital) o Business Angels. Otras fuentes de financiación muy apropiadas son los Fondos de inversión Regionales, los convenios universitarios o becas, así como las ayudas y fondos que destinan los gobiernos y las uniones económicas."
Randy Komisar: "No prepares un Business Plan de mil páginas. Por lo general queremos un Business Plan que represente la eficiencia del capital, no las proyecciones de ventas ni nada por el estilo. Es decir, no vengas diciendo que vas a tener un negocio con 1.000.000,00 de clientes de aquí a 2 años porque los mercados cambian, y los Business Plans deben cambiar con ellos."
Dave McClure: "¡Ten un buen Elevators Pitch! [és una síntesi de la idea de negoci o d'un producte que es pugui dir en poques paraules, o en menys d'un minut, a algú que et pugui ajudar, inversors, compradors,...] Si nos convences en un minuto de que: tu idea es importante, me dices qué harás con el dinero, cómo conseguirás un retorno importante, y estás orgulloso de tu proyecto, te darán la cita para una reunión más extensa."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)